login
Inicia sessió

register
Registra't

MANDARINA

Tot el que t'he escrit, ho he esborrat

Tot el que t'he escrit, ho he esborrat. Ja no en queda ni rastre. Paraules que mai ningú llegirà i que només romendran pels meus pensaments abans d'anar a dormir. Tot el que t'he escrit, ho he esborrat. Sentiments que es confonen entre la solitud que m'envolta i m'envaeix. Mirades inexistents, paraules buides, missatges freds. Tot el que t'he escrit, ho he esborrat. Ha desaperagut i la pantalla ha quedat en blanc. Mai sabràs què et vaig dir, no, no ho sabràs. I tot continuarà igual, en l'ignorància de tot allò que et vaig dir sense dir-t'ho. Tot el que t'he escrit, ho he esborrat.

Comentaris (2)07-06-2014 01:23:05reflexions barates

Els teus ulls

La claror dels teus ulls m'il·lumina cada matí. Els teus ulls. Ells guarden les coses bones que m'ofereix la vida. Una maduixa, una flor, un sol radiant, un petó, un somriure i tu agafant-me de la mà. Els teus ulls màgics que m'omplen d'energia i de seguretat. Tu. Tu i els teus ulls. Quan els miro no existeixen les guerres, no hi ha dies grisos, ni paraules fosques. No hi ha mentides. Els teus ulls només em diuen la veritat. Els teus ulls.

Comentaris (4)11-01-2014 23:25:34vim

tututu

Avui tinc ganes de dir-te que t'estimo, moltes ganes. També tinc ganes de fer-te un petó als llavis. Em dol no poder fer cap de les dues coses... ni abraçar-te quan dorms, ni fer-te pessigolles, ni deixar-me caure als teus braços. Somio en despertar-me cada matí i mirar com de verds tens els ulls. D'olorar-te, estimar-te i ballar junts una cançó inventada. De descobrir nous móns agafats de la mà i parlar de tots els temes que existeixen.

Aquest diumenge marxo a viure a una nova experiència en un país de gent quadrada on hi mana una senyora petitona. Tu no hi seràs i no hi ha res que em faci sentir més trista que pensar que no podràs compartir amb mi aquestes bones sensacions. Però això no és important. El que importa és que demà és el teu aniversari... i ja en fas 20! Canvies l'1 pel 2. Només volia que sabessis que a vegades sóc una mica antipàtica i impertinent, però que t'estimo. T'estimo molt. I que no deixaré que canvïis de número tot sol :) Fins demà amoret!!!


Comentaris (5)15-11-2012 03:54:05

Aquest cony de temps

En aquests moments aquesta cançó no para de sonar al meu cap.

Em passen mil coses pel cap. I cap de bona. La tardor m'entristeix el cor...

Comentaris (4)26-10-2012 22:52:41mariiiina

Bocins de mi

Et regalo el meu somriure de bon matí i els petons que necessitis. Et deixo casa meu i la meu família al complet: pare, mare i germans. Et porto en cotxe i deixo que m'escoltis quan canto les cançons que em fan vibrar. T'aconsello i et mossego l'orella. Et demano perdó quan la cago i em pots abraçar sempre que et vingui de gust. Me'n ric de com balles i et dic t'estimo a cau d'orella.

Tots aquests bocins de mi te'ls regalo amb els ulls tancats. Però tracta'm bé, cuida'm. Sóc de porcellana, feta d'un material únic en aquest món. Sensible, suau i sobretot fràgil. No em trenquis, no em destrossis, t'ho prego. A canvi, tots els bocins que em formen són teus.

Comentaris (5)20-09-2012 01:18:41

Caminar

Que tothom es posi el cap que hem de caminar i continuar avançant. Ara no ens podem permetre ni relaxar-nos ni afluixar. Que res ni ningú ens aturi, que som valents i hem nascut per ser lliures. Aquest és el nostre moment, el nostre somni clar i concís, el desig de gaudir de la plena llibertat. Perquè tenim tot el dret del món i perquè nosaltres som revolta.

I que ningú us enganyi; som capaços de ser el que nosaltres volguem ser. No deixem de lluitar, prenem el carrer. No ens calen armes, les nostres paraules i les nostres ganes són el pitjor mal que puguin tenir.

SOM I SEREM!


pd: he tornat! :)

Comentaris (4)17-09-2012 02:44:55mariiiina

Una persona meravellosa

Avui em ve de gust fer-vos un tastet de la persona més meravellosa del món. No ha salvat la humanitat ni tampoc ha creat algun invent revolucionari, i segurament no ho farà mai. Però, i quina importància té això? No necessito un súperheroi que m'expliqui mil històries ni res material que em doni felicitat. Necessito veure-la somriure cada dia, això és el que em dóna vida. Veure-la feliç per ser-ho jo també. Alegra, riallera, sincera i pacient. Sentimental, amb un cor enorme i patrona de Catalunya. M'ha ensenyat a estimar i apreciar tot el que tinc. Sóc com sóc gràcies a ella i li dec la vida.

I què voleu que us digui, de mare només n'hi ha una, i la meva és preciosa. No en puc dir res de dolent perquè diria una mentida, i sempre m'ha dit que no se n'han pas de dir, de mentides. Això i tantíssimes coses més. Sempre estaré en deute amb ella, sempre. Per molt que faci, mai podré igualar el que ha fet per mi. Així que des d'aquí, des del meu raconet a la xarxa, vull que hi hagi un trosset dedicat a la meu mare.

t'estimo mama!!!

Comentaris (4)05-07-2012 03:19:22

Saber escoltar

Només volia dir que trobar una persona que sàpiga escoltar és una de les coses més difícils que hi ha en aquest món miserable. I en contra de les dones, fa temps que només em trobo homes que en sàpiguen. Aixequeu el cap, deixeu-vos de mirar el llombrígol perquè al vostre voltant hi ha milers de persones amb una vida molt més interessant que la vostra. No teniu problemes, teniu collonades. Només volia dir això. Estic farta d'escoltar les vostres collonades, FARTA!!!

Us deixo una foto meva a la ciutat vella d'Eivissa, fent de guiri:



(Victor t'estim, ànims pels exàmens)

Comentaris (5)13-06-2012 03:03:47mariiiina

Destinacions

Destinacions on ja he estat (quasi totes!)

Verona: (balcó de la Julieta^^)




Venècia:



Florència:


Milà:


L'Alguer:


Oporto:


París:


València:


Palma:


London:


Malta:


Propera destinació:

Eivissa:



Comentaris (8)05-06-2012 02:20:15mariiiina

L'amor sense tragèdia

Us he de confessar a tots que no sóc cap Julieta ni ell és cap Romeo. Tampoc sóc la Blanca ni ell en Saïd. Ni en Tristan ni la Isolda. No. Només som en Victor i la Marina i no crec que fem història. No serem coneguts arreu del món, només a casa nostra. No tenim final, ni feliç ni tràgic. No tenim final. Us confesso que la meva relació és bonica i tendra però no tenim cap impediment per estar junts: les famílies no estan enfadades, no ens separa cap religió i no tenim guerres entre mig.

L'amor del dia a dia, el que no s'explica als llibres, és així. Una trucada i un:- tenia ganes d'escoltar-te. Un missatge de bona nit i els perdona'm sempre que toquen. Segurament no parlaran de nosaltres als llibres de literatura. Segurament només els quatre que ens coneixen sabran com ens estem estimant. Perquè això nostre no és una tragèdia, ni molt menys. És una de les millors històries que mai s'han viscut, però silenciosa, de les que no interessen a ningú. Una història que ha nascut i acabarà amb nosaltres.

No m'importa que ningú ens coneixi, el que m'importa és haver-te conegut. Aquest és el nostre amor sense tragèdia :)


Comentaris (4)02-06-2012 01:48:07vim

L'últim adéu

Ahir et vaig dir l'últim adéu. Vas entrar a l'església dins d'una caixa de fusta, amb el teu nom emmarcat. Estava a primera a fila, a menys d'un metre de tu. T'imaginava a dins, estirat amb els ulls tancats, com si dormissis. De la mateixa manera que et vaig veure per últim cop a l'hospital, respirant. Et vaig agafar la mà però no em vaig veure en cor de dir-te res. Ja sabíem que ens acabaves de deixar.

Han sigut els pitjors dies de la meva i en els que he plorat més. Avui, el dia després del teu últim adéu, em veig en cor de dedicar-te aquestes paraules sense que se'm destrossi el cor. Sempre has estat una gran persona i així has marxat, sense deixar indiferent a ningú. Has viscut els teus 27 anys feliçment i amb gent que t'estima, fent el que has volgut. I fent el que més t'agradava, del cel vas caure al mar. No pateixis, ja no cauràs més del cel.
No t'oblidem, Jordi. Allà on siguis, espero que estiguis bé.

La teva cosina Marina.

Mireu

Comentaris (5)14-05-2012 21:56:58

Fràgils

Som fràgils. Avui hi som i demà no. Caus a terra, et fas un cop al cap, i ja no hi ets. Desapareixes. La vida s'atura, s'apaga, com una espelma que se li apaga la flama d'una bufada. Hem de ser forts, diuen. Es pot ser fort tota la vida? Si fins i tot els més forts cauen i ploren.

Som tan fràgils...

No t'aturis, si us plau, no deixis de lluitar.

Ànims Jordi.

Comentaris (1)10-05-2012 02:09:48

Marina 21!

Bona nit companys!

Fa una setmana va ser el meu aniversari i en el meu blog no n'he dit ni una paraula. No ho trobo just! Així que avui toca una entrada dedicada a mi. Ja en vaig fer una fa un temps, però és que és el meu blog, què esperàveu? Avui descobrireu coses de mi que ja sabeu o no.

Comencem pel començament! Vaig néixer el bonic 11 d'abril del 1991, així que si feu comptes, n'he fet 21. Sóc de l'Empordà: mar i muntanya, tramuntana, putes i cues a la frontera.

El meu poble és molt petit, tant petit, que no hi ha col·legi (col·legit, com diríem aquí). El període de vida que transcórrer entre els 3 i els 16 anys he agafat un autobús cada dia per anar al lloc d'estudi. De 16 a 18, cotxe. I de 18 a 20, tren. Suposo que és per això que he acabat farta de vehicles, i ara, estudio des de casa. I què estudio? Doncs Grau en llengua i literatura catalanes com alguns ja sabeu. Sempre va bé recordar-ho.

De petita no tenia amigues, només amics. -Per què eres masculina? -Portaves els cabells com un nen? - Volies el contacte amb homes?-. No, no... deixeu de fer preguntes. No tenia amigues perquè no hi havia noies. A classe érem 9: 8 nens i 1 nena (JO!!!!). Ara entendreu perquè m'agrada tant el futbol, bola de drac i pokémon. Coses de la vida.

Què més voldríeu saber de mi després d'aquesta biografia tant detallada... Ah si, sóc nocturna. M'agrada la nit. Si veieu l'hora en què ha estat publicada l'entrada, potser més que la nit, m'agrada la matinada. No tinc remei. No hi puc fer res. Ho he provat tot i res. Res aconsegueix fer que em vingui son.

Romàntica i enamorada... oh... m'encanta l'amor! Què seríem sense l'amor? Seríem ànimes amb pena corrent pel món, tristos, sense lluitar ni fer res de bo. L'amor mou el món, mou les persones! All you need is love! (Acabo de fer una frase molt similar a un tros de Moulin Rouge) Tampoc us puc enganyar. L'amor no seria res sense l'odi. Com que hi ha tant d'odi a les nostres vides, l'amor s'ha tornat una part imprescindible per ser feliç.

Culer i catalana, sóc una tia com Déu mana! I doncs? Es clar que sí! No es pot ser de cap altra manera. Alguna altra opció millor que sér catalana? Valenciana? Ui no... Valencià i home de bé, no pot ser! I millor equip que el barça encara és hora que neixi.

Ja no se m'acut res més que volgueu saber. Que odio el fum, m'encanta ballar, canto fatal, miro telescombraries, no surto de casa sense la ratlla als ulls, fan de les joies, independentista, faig un 41, tinc la llengua curta, el verd em fa vomitar, no m'agraden els urbanites, escric quan tinc coses a dir, republicana, dormilega i amb moltes ganes de viatjar a Grècia... això ja ho sabíeu, no?

En fi, gràcies a tots els que llegiu el meu blog i em vau felicitar el dia del meu aniversari. Moltes gràcies de veritat. Si us heu llegit tota aquesta entrada, és que m'heu d'apreciar per força!

BONA NIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIT! :)


Comentaris (9)17-04-2012 04:56:11mariiiina

Una trena

Sabeu què és una trena, no? Tres porcions de cabells que s'entrelliguen entre si, des d'on neixen fins a la punta. La trena es construeix amb dedicació passant les porcions l'una sobre l'altre i finalment, ho lliguem bé perquè la trena aguanti tot el temps que pugui.
Ara imagineu-vos que la trena no està feta de porcions de cabells, sinó que està feta de tres persones que s'ajuden entre si i que soles serveixen de ben poca cosa. Les meves amigues i jo formem una trena ben original. I no podria ser millor.

:)


Comentaris (4)05-04-2012 03:53:27mariiiina

Victor

Com que aquesta nit, just a la nit, fa 1 any i 8 mesos del primer petó, tinc ganes de parlar del meu titi. Per començar no es diu titi, es diu Victor, nom llatí que significa guanyador. I tal com el seu nom ens indica li agrada molt guanyar. A tot. A la cosa més petita que existeixi ell intentarà guanyar. I si no ho fa i veu que no se'n surt, s'enfonsa durant uns minuts. No aguanta la pressió. Això ho he descobert jugant al Mario Karts (qui no sàpiga què és que faci un click aquí) amb ell. El guanyo i no para de dir coses com: - No em surt mai el coet- o un - M'han empenyat fora de la cursa - o coses així, no pot dir:- M'has guanyat, he perdut, felicitats. NOOO! Perquè ell és el que porta el nom de guanyador. Sempre s'ha dit que la competició és sana... doncs ell és un home ben sa. També és un despistat. Un dia estava al tren camí cap a València després de passar uns bons dies amb mi a Girona. I tot fent endreça, vaig veure que s'havia deixat les claus (del pis, de casa, altres) a sobre del meu escriptori. Qui no té cap, ha de tenir cames; o una xicota amb cap i cames que li envïi les claus per correu urgent a casa. Una altra cosa important a destacar: el seu to de veu. Jo diria que a vegades el sento i tot, des de casa meu. Sempre li he de dir: Victor vigila... Victor parla més fluix... Victor que tothom et sent... Ell intenta baixar el to però de seguida se n'oblida i torna a cridar. Amb més grau o menys, crec que a tots els valencians els hi passa. A casa meu sempre hem dit: valencià i home de bé, no pot ser! Serà veritat.

Però a tot això, tot i ser competitiu, despistat i cridaner, he dir que és la millor persona que mai he conegut. Atent, observador, detallista, romàntic... No hi ha res que em pugui queixar perquè sempre em fa sentir la dona més estimada del món. I no tinc ganes de dir res més, perquè ets preciós. De dalt a baix, d'esquerre a dreta. Els teus ulls, la teva esquena i els teus llavis.

Avui fem un any i vuit mesos junts, una data més que ens fa pensar que d'aquí poc ja en seran dos. Les dates no importen, diuen alguns. Jo crec que sí. El 23 és el nostre dia, el dia en què celebrem que estem junts i volem estar junts molt de temps més.

T'estim :*


Comentaris (6)24-02-2012 03:51:32vim

Pàgines: 12345610  <>