login
Inicia sessió

register
Registra't

MANDARINA

Hola!!

Hola!! Soy espotifai. És broma. Sóc la Marina, tot i que estic escoltant espotifai. No us diré quin grup escolto, només dues pistes: van fer un concert dissabte i el nom correspon a un animal amb una deficiència física. xddddddddddddddddddddddddddddddd Quin dia el dissabte, mare meva. Sóc una demente, però aquestes coses ho es fan quan tens (quasi) 20 anys o no es fan mai. I no contemplo la possibiltat de no fer-ho mai.

Vaig sortir de casa a les 9 i vam agafar el tren cap a Barna. A la una vam pujar a un bus i cap a les 6 vam arribar a València. Estava entre contenta, il·lusionada i flipant una mico.na. (xd) Aquestes situacions que no te les acabes de creure mai. Hi havia molta gent. Sonava la música i ens vam posar davant dels gegants. Els hi vam fer fotos i vam comentar que els de Girona són més grans aw yeaah. Em vas trucar, feia estona que hauries de ser allà i no apareixies. Vaig començar a ballar i la Sònia em va dir: MIRAA! I vas sortir del mig d'un grup de gent corrents. I jo vaig dir: oooooooh. Vam caminar molt, seguint la cercavila pel SÍ AL VALENCIÀ!!! Una dona ens va tirar un ou. Coses que passen, la vida. Vaig sopar una merdeta d'entrepà, molt de pa i dues tristes salsitxes. Comença la Gossa Sorda. Correm cap a dins i ens anem a posant als laterals del concert, tot i que tu em portes de tan en tan al mig perquè balli una mica d'escà i intenti no morir. Sona Camals mullats i ens desfem en un petó d'aquells que no s'acaben mai. T'estimo tant i et trobo tant a faltar. El concert va súper bé. Ballem i bevem, quina gran combinació de paraules. A la mitja part anem a voltar fins que comença Obrint pas. Grans, molt grans. Toquen algunes cançons del nou disc i en una diuen: la vida... Quina gràcia quan ho vaig sentir. És el que té... la vida... xd El temps passa volant i abans de les dues ja s'havia acabat. Ens anem a seure a un banc i intentem aprofitar el màxim del temps els dos, tot i que... A les 4 seguim al grup del bus de barna i comencen a dir frases de l'APM: aquí no ho entenen, com que no tenen TV3... xd Ens acomiadem i diem: fins d'aquí dues setmanes! Intenant no plorar gaire. Ho veus com el mes d'abril és el millor del món (xdd). A les 9 arribem a barna, agafem el tren i a les 12 arribo a casa. La Miranda s'ha passat tot un dia forever alone i em feia por que no fos viva. Però què va.

En fi. Això és tot per avui. Tenia ganes d'escriure-ho. I ho he fet amb Comic Sans, com podeu comprovar. I si no us agrada, doncs mala sort, I'm perry.

-Traéme una natilla!!

- Danone?

- Danone va ser, de la nevera!!!


Com si acariciara els núvols amb les mans, vmbr

Comentaris (1)04-04-2011 21:16:53acudits, mariiiina, vim

aguantar i callar

odio aquests verbs i a la gent que els té com a filosofia de vida.

Comentaris (5)31-03-2011 22:08:17mariiiina

Joli garçon, aime moi.

Que bonics que són els teus ulls amb la llum del sol a bon matí. I que maca que quedava la pancarta a darrera teu, a la paret, penjada, amb un 6 que ja hauria de ser un 9. I pensar que el proper dia 23 en fem 10... La vida... Cada dia, abans d'anar a dormir, em miro cada un dels racons de la meva habitació. El teu barret, en Tomasín, les espelmes a la tauleta, la foto del bateig, la Miranda. De tant en tant oloro el jersei que et vas deixar i em transporto en un somni ple de records meravellosos, tots els que hem anat vivint junts. Rebudes dolçes, molt dolçes, i comiats amargs i salats.
Aquest dissabte tornaré a estar amb tu per uns moments que viurem al màxim, i les x hores que estarem junts volaran com s'hi fossin 5 minuts. I tornarem a dubtar de si és la vida real o si tot és un somni molt bonic. Somnis... Sempre parlem d'ells. I el que m'agrada més de tu és que sé que mai es queden en somnis, sinó que fas el possible perquè siguin reals. I de moment ho hem anat complint tot.
Som una parella que mai ens ha calgut escampar el nostre amor als 4 vents. Al contrari. De mica en mica ho hem anat demostrant a la resta. Perquè una parella es forma amb dues persones, la resta sobren. Ho saps tu i ho sé jo. I m'encanta. Quina sensació d'immortalitat, com si tant sols existírem en el món nosaltres dos, com si el temps es detinguera en aquest mateix instant... com si acariciara els núvols amb les mans.

t'estimo



Comentaris (1)30-03-2011 03:30:28vim

Fa uns anys...

portava els cabells d'aquest to de vermell.


Comentaris (5)26-03-2011 22:31:52mariiiina

FINAL!

Un poema genial sobre cert personatge fastigós del nostre país.

Final!

-Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.

Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

Joan Brossa, 20 de novembre del 1975

Comentaris (6)23-03-2011 20:40:49històries

Minimarina

La Miranda, la meva conilla, només fa merder quan em veu i no li faig cas. M'assec al seu costat, ella a la gàbia i jo al terra. Es queda quieta i dorm. [metàforapasdeltemps] Quan jo era petita, la meva mare em donava la mà mentre jo estava estirada al llit. I m'adormia. En aquells moments no passava res dolent al món perquè ella era allà, asseguda al meu costat. Més tard, he de confessar que em feia l'adormida per veure com marxava. Tenia curiositat per saber com em deixava la mà i s'aixecava del llit. Això sí, deixava la porta oberta i un llumet encès. [/metàforapasdeltemps]

Potser la Miranda és una mena de minimarina, que necessita sentir-se protegida per poder dormir tranquil·la. O potser només té ganes de molestar-me, qui sap.

Bona nit!

Comentaris (1)14-03-2011 03:43:36mariiiina, miranda

tot és fosc

Quan caus dins el pou, t'enfonses i et costa respirar, no t'has de preguntar mai si te'n sortiràs o no d'aquesta. És evident que te'n sortiràs, sempre te n'acabes sortint. A vegades tota sola i a vegades amb ajuda d'algú, que et va estirant la corda on t'has arrapat. Però sempre te n'acabes sortint. No hi ha ningú més forta que tu i les teves ganes de sobreviure, ho saps. Ningú et pot trepitjar. Ningú. Has caigut perquè ets humana i tens els teus moments de debilitat. Ho sabem tots. Tot i així no has de deixar que els moments dèbils governin la teva vida. Surt ja del pou, JODER!

Comentaris (5)11-03-2011 19:47:25mariiiina

El món continua sent una merda...

...

sort del carnaval!!!!!! :)


pd: t'8!

Comentaris (5)28-02-2011 14:53:23mariiiina, vim

el món és una merda

De veritat. Sóc una persona positiva i optimista, però al final em quedo sense arguments per defensar que un món millor pot ser possible. N'estic farta del món, del meu país i del meu poble. És que sí. Tant a gran escala com a petita. No es salva ningú. Aneu-vos-en tots a la merda, a pendre pel cul.


Comentaris (5)19-02-2011 15:34:54reflexions barates

que bé que et queda Malta

Quan et mirava i et veia, somrient, i al fons el mar i la ciutat de Valleta, no sabia si estava a Malta o encara estava somiant. Si les coses no fossin tant boniques, no em costaria gens separar-me de tu. T'estimo.


No problem

Comentaris (2)16-02-2011 16:09:22vim

I la miranda diu:


brbrbrbrbrbrbrbrbrbrbrbr (And I just came to say HELLO!)

Comentaris (7)02-02-2011 03:20:40mariiiina

Kamasutra


Comentaris (1)28-01-2011 03:18:23acudits

Un conte per abans d'anar a dormir

Hi havia una vegada una noia que sempre havia viscut molt feliçment, o com a mínim, a ella li semblava. Anava a classe de dilluns a divendres però mai estudiava. Sortia els dissabtes a la nit amb les amigues: de discoteca, concert o alguna festa; el que fos menys estar a casa. L'endemà passava la ressaca com podia, amb la família, rient amb els seus germans. Era una noia senzilla i poc sensible. No plorava mai per a res. No creia ni en les mitges taronges ni en la màgia.

Un bon dia, va conèixer a un noi. Era més petit que ella, tenia els ulls verds i els cabells negres. Era simpàtic, divertit, amb un toc interessant. I a més a més, una dada poc important, vivia a km i km lluny d'ella. Des del primer dia que es van conèixer, començaren a comunicar-se per internet. El que primer eren converses setmanals, després van ser diàries... fins arribar al punt que es van convertir en necessàries.

Després de molt de temps, enamorant-se mútuament, van decidir quedar per Sant Joan. Ella estava nerviosa, alguna petita cosa estava canviant tímidament dins seu. A partir d'aquest dia, ella va començar a reflexionar. Es va adonar que havia viscut tota la vida enganyada. No havia estat mai feliç, fins ara. En realitat, era una noia molt sensible i... ploramiques. Les mitges taronges de l'altra gent no ho sé, però la seva sí que existia. I la màgia també, la veia ens els seus ulls. I la continuo veient.

La noia sóc jo. El noi ets tu. I la màgia és el 7.

: *


molta soooooooooooort per l'examen :)

Comentaris (7)27-01-2011 00:53:57històries, vim

en època d'exàmens, cafè.


mihi placet

Comentaris (0)23-01-2011 18:12:22mariiiina

ara mateix al carrer...

- tio on quedem?

- tio ens veiem allà!

- tio i a on és allà?

- allà tio, allà

- allà a on tio?

- davant la porta tio, mira que ets curt

- curt tu tio, si em dius allà i no sé on és allà


han tancat la porta del cotxe i han anat "allà".

Comentaris (4)21-01-2011 23:40:41històries

Pàgines: 1234567810  <>