login
Inicia sessió

register
Registra't

MANDARINA

Ho diuen Els Pets

- Així no podem seguir. S'ha acabat.

- Sempre em fas sentir com si fos el segon plat.

- Pau... Per què has canviat tant?

- Núria... Em dius que s'ha acabat i vols que em comporti igual? Em fas sentir una fiblada a la pell.

- Vull deixar-ho perquè sempre que et dic alguna cosa fas malacara. Quan vam començar, quan t'anava coneixent, era com anar al cel i tornar, saps?

- ....

- Parla si us plau.

- Aquell primer petó, al vespre d'aquell mes d'agost... no l'oblidaré mai. Sense tu amb sento tan sol. Tinc por de perdre't.

- Ara ja és tard.

- No te'n recordes d'aquella cançó d'amor que et cantava? Ets una persona increïble, els teus ulls de color mel....

- Per mi també ets molt important. Però no hi podem fer res. Ja saps, com diu aquella cançó... La vida és bonica, però complicada, saps quina vull dir?

- No, no em sona. Bé... he de marxar Núria. Tot i que ja no sigui com abans... tingues en compte que jo sóc el teu amic.

- I jo la teva. Passarà el temps i tot s'arreglarà.


xDDD que avorrida haig d'estar per fer un diàleg amb cançons d'Els Pets. En fi. M'agraden :)

(M'encantaria poder-t'ho explicar.)

Comentaris (4)26-04-2010 14:18:17històries

where is puppy ?


te han visto por ahí, piripiripirí : *

Comentaris (3)24-04-2010 15:26:28mariiiina

t'he vist

en somnis. L'única forma de veure't.

: *

Comentaris (6)20-04-2010 00:53:19mariiiina

Sortir de festa

La meva activitat extraescolar preferida.

Us presento el meu carnet de conduir :)


BONA NIT!

como explicarte :*

Comentaris (10)17-04-2010 21:37:13mariiiina

M'agrada

M'agrada que a tu t'agradi que m'agradis. T'agrada agradar-me i a mi m'agrada que t'agradi. T'agrado i m'agrades, i m'agrada que ens agradem i que t'agradi agradar-nos. M'agrada agradar-te i saber que t'agrado. Saps que m'agrades i t'agrada saber-ho. Ens agrada saber que ens agradem,i no deixem d'agradar-nos ni un moment.

:)

sona Cada Cop, dels VUIT.

Comentaris (1)13-04-2010 23:36:46mariiiina

Històries de'n PBT.

Aquesta història és real. Això era un grup d'amics que passejaven pel carrer. Era fosc, posem que tornaven d'una bona nit: festa, ball, alcohol i drogues. Anaven pel carrer i de cop un, anomenat Miquel, s'adona que no té el mòbil: - Hòstia puta, ja m'han cardat el mòbil.- Va mirar a les butxaques, al terra... i no, no el tenia. Possiblement l'havia perdut mentre es fotia una ratlla, anava pensant. Això que pugen al cotxe per dirigir-se cap a casa. Al cap d'un temps, comença a sonar el mòbil "perdut":- Collons, és el meu mòbil aquest!- Sabeu d'on sonava? doncs de la butxaca d'un dels seus "amics". Aquest "amic" en qüestió només se li acut dir: - ostres no sé com ha vingut a parar aquí.

Moralina: si robes el mòbil a un amic, posa'l en silenci.

PBT, altrament dit, papa ^^

Mireu quina pàgina més bonica que he trobat:

http://estimaencatala.lateneu.org/poemes.php

Si teniu ganes d'expressar un sentiment i no sabeu com, un poema és la millor manera de fer-ho :)

BENVINGUTS DINOU :*

Comentaris (9)12-04-2010 01:17:32històries

AVUUUUUUUUUUI

Avui és el dia abans de tot.

Marina Mandarina i sempre Divina amb 4 anys !

:*

Comentaris (17)10-04-2010 01:26:35mariiiina

Si el meu cor escrivís...

Si el meu cor es dediqués a escriure no hi hauria prou fulls per emplenar tot el que sent. Però ara mateix, en aquests moments, es podria resumir amb un nom.

como explicarte ;)

Per saber l'autor del títol de l'entrada, llegir la lletra petita:

Xiao, altrament dit: xuei, liao o xurri !!

Comentaris (5)07-04-2010 00:43:10reflexions barates

Si el meu fetge parlés, diria una cosa així...

Hola macos! Em dic Joan Barrina, pels amics JB, i sóc el fetge de la Marina. Us preguntareu... deu ser molt dura la teva feina, no? I no us enganyaré... ho és. La veritat és que ja amb 5 anys vaig patir hepatitis, ja sabeu, inflamació del fetge, i tothom es pensava que moririem, sisi, moririem del verb morir. Però per miracles de la vida... vam sobreviure. Aleshores vaig tenir una vida molt tranquil·la, a la Marina no li agradava ni el cava, ni el vi i odiava la pudor que cardava la cervesa. Llàstima que no fos sempre així. No sé si era amb 15 o 14 anys que vam anar a la festa de no sé quin poble. I ja va començar a tastar els cubates. -Això no entra ni volent; és fastigós- va pensar ella. Però quan sortia de festa... anava bebent. No em causava gaire feina. El problema va ser a partir dels disset, quan el beure ja era més seguit i el vi ja li començava a motivar. I... els divuit? El pitjor any de la meva vida. Els caps de setmana és un festival. I ara a l'abril ve la temporada alta, que li'n dic jo: entre l'aniversari, altres festes i finalment barraques a Figueres... és un no parar. Però en fi, aquí estem, aguantant el que em tirin a sobre.

La veritat és que la Marina se'n recorda molt de mi, sinó no estaria escrivint ara mateix. Sobretot se'n recorda de mi l'endemà de la festa: m'estic destrossant el fetge.... - però tot hi pensar això, arriba la següent festa i torna a beure. Esperem no morir. TOLOCA.

:)




He buscat fotos del fetge afectat per l'alcohol i no les penjaré pq cada cop que les miro, vomito!
Un bon cap de setmana. Ara toca fer el que no he fet durant tota aquesta setmana... dilluns de mona i dimarts classe.

7DIES!!!!!!!


(( como explicartee; me gustas TÚ ))

Comentaris (8)04-04-2010 13:34:34

ABRIL

Oh happy day...


:D


^^

Comentaris (6)01-04-2010 14:00:55

somnis


Comentaris (7)29-03-2010 18:35:45reflexions barates

Cap de setmana!

Canvis d'horaris, deixadesa, festa i beure. Aquestes són les paraules que descriuen els meus caps de setmana. Em desperto a les dues i amb una mica sort, em puc passar el dia amb pijama. I a la nit... fem un OH SEEE ben gran. Que si bolera, que si fer la copeta, que si la discoteca, que si concert, que si quedem amb ells o no, que si ens veiem allà, que si dsp anem al xarito (algun dia us explicaré qués el xarito, no podeu morir sense menjar un entrepà allà!), que si em portes tu, que si em poso això o allò atre, que si avui no puc beure que he porto el cotxe (..o si)....

El meu comença avui amb bolera i demà concert de BRAMS! Aquesta setmana ha estat molt i molt profitosa. Vaig fer una exposició oral de PUTA MARE, em toquen entrades per la PEGATINA!, el barça guanya amb gol de BOJAN, concert GENIAL, acabo el dijous i comença setmana santa! i això fins avui. Ara toca BRAMS i diumenge encara està en ? però alguna cosa es fa seguuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuur :)

La única foto que mig es salva i justament en aquell moment portava el barret rumbero la meu germana! :( Però bno, és luqui! (luquià!) jjaja

Us deixo una cançó que m'encanta ballar-la ^^

http://www.youtube.com/watch?v=vTKEnyClayw, David Ghetta - Memories

Comentaris (0)26-03-2010 23:41:31mariiiina

és no és ?

és.




(versió anglesa)

is o no is? is.





LA PEGATIIIIIIIIIIIIIIIIINAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA

vàmono pa xurros que hi ha són las ocho! anda vete tu, que a mi me queda calimotxo!



Comentaris (3)25-03-2010 18:17:44mariiiina

mireu quin biquini més xulo !!


M'agrada

Comentaris (10)22-03-2010 23:06:57

Tornar amb tren.

Són les 15.35; estació de tren; Girona. La maleta: dos pantalons, el portàtil i les botes. A la motxilla? els auriculars, la carpeta de la Udg i altres objectes. Fa solet, s'acosta la primavera. Com cada divendres, em trobo davant les vies del tren, un cop més, per marxar de la ciutat que m'enamora i tornar al meu poblet de menys de 300 habitants. Per coses de la vida, vaig estornudar amb una potència considerable. -Jezú! - em va dir un home. Un home gras, amb una panxota enorme, ulleres de sol, fumant-se un puro, barret negre i tirants subjectant uns pantalons de pinça, d'aquells que es posen els homes tradicionals. -Gràcies - li vaig dir, amb un mig somriure.

Arriba el tren: Media distancia, con destino FIGUERES, està a punto de salir. No sé si diu això exactament la dona de la renfe, la veritat és que me la pela molt. Quan pujo al tren tinc una sensació de col·laborar amb l'enemic. En fi. Pujo al tren i com sempre, anava petat. Trobo dos seients lliures, per sort. Per sort o per desgràcia, perquè davant meu hi havia aquell homenot d'abans. Em mira i em pregunta: está libre? - Sí.- Vaig tenir companyia.

Vaig treure els auriculars de la motxilla, em disposava a escoltar la música del mòbil, que per cert, l'hauria de renovar.

- Ah.. la música es lo mejor del mundo.

- Sí.

Crec que era gitano. La veritat és que m'era igual, però cardava una pudor a fum que era massa. I per si no ho sabieu, odio el fum.

- Como te llamas?

Vaig estar uns segons pensant: li dic el meu nom de veritat o me l'invento? Li dic Júlia. A no però cony, porto la M al coll. En fi.

- Marina.

- Que bonito nombre. Yo tengos dos hijas que se llaman Vanesa y Esther. Vanesa hace 8 años que no la veo y Esther estudia en El Cor de Maria, en Figueres.

- Ah.

A mi què m'importa la teva vida? Pensaments d'aquest tipus m'anaven passejant pel cap.

- Este río debe de ser el Llobregat.

- Creo que es el Ter.

Podria haver dit: Sí, es el Llobregat, i callar. Però hi ha una cosa dins meu que sempre ha de portar la contrària, inclús amb un gitano desconegut al tren.

- Ah sí, debe de ser el Ter. Tu eres de Figueres?

- No, de Castelló.

Aquí sí que no vaig dubtar ni un segon de dir-li una mentida.

- En Castelló vive ese torero (no recordo el nom)

- No sé.

- Si.. es que yo fuí mataor de toros, sabes? Toree en la última corrida de Figueres.

Deu fer molt de temps perquè amb aquesta panxota dubto que puguis apartar-te del toro, vaig pensar. I va seguir amb:

- Corté 3 orejas i un rabo.

- A mi es que no me gustan los toros.

- A si no tienes el mismo gusto que las vacas.

Ho he de reconèixer, aquí em va fer gràcia. També cal dir que a mi em fa gràcia tot. Aleshores el tren va fer la primera parada, la única abans de la meva. L'home va veure que hi havia un seient buit al costat, i s'hi va asseure. Per fi vaig poder respirar. Em vaig posar els auriculars i el volum A TOPEE! Sonava: L'últim combat, d'Obrint pas. Cada cop que l'escolto m'emociono. Em vaig oblidar del món, vaig desconnectar.

Un cop arribat a Figueres, l'última parada del trajecte, l'home em va somriure i em va dir:

- Que tenga un buen día senyorita!

Aquí si que no vaig poder continuar fent el paperina i:

- Igualment! - i se'm va escapar un somriure burleta, un somriure d'aquells de: quin paio!


Conclusió: No m'agrada anar amb tren i parlar amb gitanos que carden pudor a fum. punt i final.



Avui que som dissabte, sona ...:

http://www.youtube.com/watch?v=Xi7xdMTovSQ

M'agrda, vull dir, m'agrades.

Comentaris (3)20-03-2010 15:10:27històries

Pàgines: 123456910  <>