quan sempre has tingut una vida recte, sense ressalts ni clots a terra, via lliure i llisa, et sents confusa al veure al teu davant dos camins que trenquen la teva trajectòria plana. he de dir que al començament m'agradava el fet de poder escollir, li trobava aquella gràcia, aquella sensació de decidir. dos camins davant meu. però després vaig comprovar que no és tan senzill com sembla. sóc impulsiva, així que vaig optar pel camí de l'esquerre sense pensar-m'ho gaire (mai he sigut bona per aturar-me i reflexionar amb les conseqüències). el camí esquerrà era ample i amb música de fons. tanmateix, un pel fosc també. el que no m'havien dit és que un cop triat el camí és molt complicat tornar enrera. mai m'havia penedit de res del que havia fet, per tant, el fet de recular era una cosa que ignorava. en fi, començo pel camí esquerre. m'agrada, m'agrada molt. I el camí dret es va separant cada cop més. em trobava a gust allà, era bonic i creia que aquella havia estat la millor opció. de totes maneres, seguia veient el camí dret. I si en un principi no l'hi vaig parar atenció, quan més lluny anava pel camí de l'esquerre, tot i que m'agradava molt, no em podia treure del cap el dret. quin dilema. I si el dret hagués estat millor? al cap d'uns dies, el camí escollit s'anava fent cada cop més petit i la música es va parar en sec. no em sentia còmode. tot havia canviat molt. els camins s'havien invertit: mentre l'esquerre ja no era el que era, ara el dret em semblava molt atractiu i no tan llunyà. - mira, un salt i ja seré a l'altre banda.- vaig pensar. i així ho vaig fer, oblidant-me que en el salt podia ser que em quedés sense l'esquerre i sense el dret. per sort no va ser així. el camí dret és bonic. sempre és primavera i hi ha una facilitat i un benestar que no tenia a l'esquerre. continuo caminant pel dret... tot hi així, de tan en tan trec el cap per veure com està l'esquerre. serà possible? el camí dret és de 10. però... no és recte. hi ha cops que desapareix i no sé què fer. l'altre dia, seguint pel dret, em vaig trobar per un caminet que em portava a un lloc desconegut però molt bonic. vaig tenir intencions d'anar per allà... però no, millor segueixo pel dret, encara que..
(SEGUINT PEL CAMÍ DRET, PERÒ AMB PARADA SEGURA AL CONCERT DELS LAX a la MIRONA de SALT!!!!!!!!)
: *