login
Inicia sessió

register
Registra't

MANDARINA

Articles de la categoria: històries

El Gran Dicatdor


Aquesta peli, tot i ser del 1940, se l'haurien de mirar molts personatges de l'actualitat.

Comentaris (3)06-04-2011 19:29:30històries

FINAL!

Un poema genial sobre cert personatge fastigós del nostre país.

Final!

-Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.

Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

Joan Brossa, 20 de novembre del 1975

Comentaris (6)23-03-2011 20:40:49històries

Un conte per abans d'anar a dormir

Hi havia una vegada una noia que sempre havia viscut molt feliçment, o com a mínim, a ella li semblava. Anava a classe de dilluns a divendres però mai estudiava. Sortia els dissabtes a la nit amb les amigues: de discoteca, concert o alguna festa; el que fos menys estar a casa. L'endemà passava la ressaca com podia, amb la família, rient amb els seus germans. Era una noia senzilla i poc sensible. No plorava mai per a res. No creia ni en les mitges taronges ni en la màgia.

Un bon dia, va conèixer a un noi. Era més petit que ella, tenia els ulls verds i els cabells negres. Era simpàtic, divertit, amb un toc interessant. I a més a més, una dada poc important, vivia a km i km lluny d'ella. Des del primer dia que es van conèixer, començaren a comunicar-se per internet. El que primer eren converses setmanals, després van ser diàries... fins arribar al punt que es van convertir en necessàries.

Després de molt de temps, enamorant-se mútuament, van decidir quedar per Sant Joan. Ella estava nerviosa, alguna petita cosa estava canviant tímidament dins seu. A partir d'aquest dia, ella va començar a reflexionar. Es va adonar que havia viscut tota la vida enganyada. No havia estat mai feliç, fins ara. En realitat, era una noia molt sensible i... ploramiques. Les mitges taronges de l'altra gent no ho sé, però la seva sí que existia. I la màgia també, la veia ens els seus ulls. I la continuo veient.

La noia sóc jo. El noi ets tu. I la màgia és el 7.

: *


molta soooooooooooort per l'examen :)

Comentaris (7)27-01-2011 00:53:57històries, vim

ara mateix al carrer...

- tio on quedem?

- tio ens veiem allà!

- tio i a on és allà?

- allà tio, allà

- allà a on tio?

- davant la porta tio, mira que ets curt

- curt tu tio, si em dius allà i no sé on és allà


han tancat la porta del cotxe i han anat "allà".

Comentaris (4)21-01-2011 23:40:41històries

lanitdel23al24

No saps com de difícil se'm fa cada cop que ens separem.


O sí, potser sí que ho saps.

t3

Comentaris (4)24-09-2010 01:37:39històries

Barcelona 1908

M'hagués encantat ser un intel·lectual barceloní catalanista d'aquesta època. De veritat, estic enamorada de les històries que m'han explicat de certs personatges. Mireu aquest video (pitxeu a baix on posa "see video"), és genial! M'encanta la tranquil·litat en què viuen i com es posen pel mig amb la bicicleta xddddddddddddddd



pd: t'es.tm.o :****

Comentaris (5)05-09-2010 16:06:18històries

Ser caixera de supermercat

Tens una filera llarga de productes a la cinta: samarretes, ous, mata mosquits, xiclets, ventiladors, salsitxes, suc de taronja i de préssec, iogurts, coca-coles, una pilota, ... i tot el que us podeu imaginar. Per les meves mans hi passa tot això i més.

Odio quan la gent compra molt de peix. Que per què? Doncs perquè les peixeteres posen les bosses dels diferents peixos en una de grossa, i jo, amb les meves mans he d'anar apartant les diferents bosses, repeteixo, amb les meves mans, i buscant els codis dels peixos. Les bosses no sé què els hi passa, que sempre estan molles d'un líquid que carda un CATIPEEEEEEEEEEEEEN horrible. CATIPÉN que llavors es queda impregnat a les meves mans.

Odio quan estàs passant una súper compra i ve una SENYORA externa i et diu: perdona, aquella cadireta que surt a les revistes de les ofertes i que val 18€, on es troba? La SENYORA es pensa que em sé la ubicació de cada un dels productes que venem i les ofertes que hi ha en cada moment. La meva resposta va ser: no en tinc ni idea, pergunta a algú altre. I vaig seguir amb el que feia. Ja us podeu imaginar la seva cara d'indignació.

Odio passar els productes i de cop que et diguin: perdona però ja saps que això estava d'oferta 2x1, no? Has de pitxar el botó de descompte. QUIN PUTO BOTÓ DE DESCOMPTE
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!???????????????????????????????????????

Odio, també, que els nens em comencin a parlar, o que es pengin a la cinta, o que comencin a còrrer, o que... els odio en general. (xd)

Odio que els guiris vinguin sempre a comprar amb targeta però sense el DNI.

Odio que la gent agafi els productes sense codi i hagi de trucar. I que quan truqui no em cardin cas.

M'agrada que hi hagi certa gent que sempre passi per la meva caixa.

M'agrada contar diners i que al final, tot quadri.

M'agrada parlar amb les companyes a l'hora de sortir.

M'agrada que els nens em passin els productes.

M'agrada sortir de la feina i pensar que m'espera una nit de festa i que l'endemà podré dormir tranquil·lament.


OOOOOOOOOOH SEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE

també m'agrada mirar el meu compte del banc a final de mes jijiji

(t3)

Comentaris (3)19-07-2010 19:13:41històries

un avi toloco

i el real...

:)


pd: Cansada tota la nit i atrapada sense poder sortir. Sense poder somiar. I es queda pensant.. i es posa a plorar.
I passaven hores, sola i a les fosques. Llàgrimes perdudes, oh! princesa de la nit.

Comentaris (0)12-06-2010 20:54:27històries

El veí de davant

El veí del bloc de pisos del davant surt a fumar a cada hora en punt. Surt al balcó, encén el cigarret, espira el fum i el deixa anar suaument. A l'hivern amb jaqueta, ara sense samarreta. Cada dia igual. Quin vici!

Pensaments del veí del bloc de pisos del davant:

Tinc una veïna que viu al bloc de pisos del davant que es passa el dia estirada sofà de la mateixa posició: amb el portàtil a les cuixes i mirant la tele. A vegades riu, a vegades canta i a vegades dorm, però sempre allà. Cada dia igual. Quin vici!

PD: vaig perdre el cel, buscant un estel. buscan-te a tu... no trobo la llum.
volia les ganes de somiar en platges perdudes i amb la teva sal.
volia volar...

princesa encara somies desperta, et passes les nits mirant
si avui la lluna és plena.
per mi, sempre ho ha estat.

Princesa, 8

Comentaris (8)27-05-2010 18:13:01històries

Caure per les escales

Narració

Havent dormit poc i arribant tard a classe (molt tard), em disposava a pujar les moltes escales de la muralla. Així que, començo a pujar i ... pam. No vaig aixecar bé el peu i vaig caure. Carpeta al terra inclosa. Em vaig aixecar, si algú m'havia observat es debia estar partint al cul. En fi, un somriure i com si no hagués passat res. No veig ningú rient, això és que no m'han vist. Sóc un desastre com a persona. Abans ja m'he entrebancat. Serà qüestió de mirar al terra. Gas que faig tard.

Matemàtiques

pujar escales · (tenir son + fer tard) = caure per les escales

caure per les escales / al mig del carrer = mirar si algú t'ha vist

1) mires al voltant · hi ha gent que riu = t'han vist

2) mires al voltant · ningú riu = no t'han vist

1: somriure · accelarar el pas elevat a cinquanta = fer veure que no ha passat res

2: somriure · accelarar el pas elevat a dos = intentar que no torni a passar

Raonament lògic:

pujar escales - a

al mig del carrer - b

caure per les escales - c

tenir son - d

fer tard - e

algú t'ha vist - f

mirar al voltant - g

gent que riu - h

somriure - i

accelarar el pas - j

fer veure que no ha passat res - k

intentar que no torni a passar - l

si a ^ d ^ e --> c

si c ^ b --> mirar si f ˅ ¬ f

si g ^ h --> f

si g ^ ¬ h --> ¬f

si f --> i ^ j --> k

si ¬f --> i ^ j --> l

Comentaris (11)24-05-2010 13:41:00històries

què és?

es troba en un apartament, apartament que es pot llogar per hores... i.. mm.. algú em sabria explicar l'utilitat exacte d'això?


xddddddddddd

Comentaris (20)23-05-2010 14:17:12històries

molt tocats per la tramuntana...

Pels que no ho sapigueu, sóc de l'Empordà. Una terra famosa pel seu vent, la tramuntana. Sabeu que la metereologia afecta al caràcter de les persones, no? Si surt el sol, et venen ganes de sortir al carrer; si el cel és gris, et deprimeixes i no tens ganes de fer res; i... la tramuntana? doncs et tornes toloco!! I per això els que vivim aquí estem com estem. I passa el que passa...


Un capellà es despulla a missa i ofèn els fidels



Un veí de Roses begut condueix 40km en sentit contrari a l'AP-7

en fi xd

Comentaris (15)19-05-2010 17:48:58històries

Anar a morir

Avui era el dia assenyalat. Feia dies que hi havia d'anar... però m'anava posant excuses a mi mateixa: avui no que he d'estudiar, avui no que he de dormir a la tarda, avui no que... Fins que ja no podia esperar més. M'he despertat i plovia molt. No podia anar a classe amb aquells trons i aquella pluja... No tenia ganes de fer res, així que he pensat que aquesta tarda seria ideal per anar a morir. He trucat i ha passat això:

- Kaoba digui?

- Mira que vull venir a morir...

- Ostres doncs, et va bé venir ara?

- Ara?

- Sí, d'aquí un quart d'hora més o menys.

- D'acord....

Marina agafa forces perquè serà dur. M'he vestit còmode, amb xandall i bambes. Còmode però mona, sempre amb els meus aros. Surto de casa i encara plou. No m'agrada la pluja, però si és el cas, m'agrada mullar-me. No trigo ni cinc minuts a arribar. Entro i:

- Hola!

- Ei! Vinc a morir.

- Ai si, passa passa. Treu-te la roba i agafa una revista mentre t'esperes. Jo ara vinc, que he de acabar de matar a una altra noia.

- D'acord.

L'espera de morir és horrible. Saber que et queden uns deu minuts i que te'ls passaràs llegint la revista de la dona de Girona, és una mica trist. Em trec la roba i m'estiro. Al cap d'una estona, arriba ella, la dona que mata. Ha començat a empastifar-me d'un líquid mortífer, pot semblar agradable per un moment. És aquella sensació agredolça, t'agrada però moriràs. I de cop, sense avisar: ZAS! ZAS! ZAS!... i així successivament. De mica en mica, morint a poc a poc. Anava pujant... des del turmell fins... les cuixes. Quan ja creia que no podia morir més... ha pujat. I ha anat pujant. I... ZAS! ZAS! ZAS!.


Al cap de mitja hora he sortit d'allà. Més morta que viva, però he sobreviscut.

(Per si no ho heu captat, avui m'he anat a depilar xDDDD)

Comentaris (9)13-05-2010 12:08:25històries

Em sento observada...

Sé que algú m'està espiant. Algú m'està mirant. És una sensació ben estranya. Estic sola a casa, al menjador. Les meves companyes estan dormint, no hi ha ningú al carrer... però tot i així... algú m'està mirant. Algú està veient tot el que faig.
- La tens més grossa que jo - em diu. El sento... el puc sentir.

TINC POR.

xurri tanca l'Skype!!!

Comentaris (9)06-05-2010 00:27:22històries

Ho diuen Els Pets

- Així no podem seguir. S'ha acabat.

- Sempre em fas sentir com si fos el segon plat.

- Pau... Per què has canviat tant?

- Núria... Em dius que s'ha acabat i vols que em comporti igual? Em fas sentir una fiblada a la pell.

- Vull deixar-ho perquè sempre que et dic alguna cosa fas malacara. Quan vam començar, quan t'anava coneixent, era com anar al cel i tornar, saps?

- ....

- Parla si us plau.

- Aquell primer petó, al vespre d'aquell mes d'agost... no l'oblidaré mai. Sense tu amb sento tan sol. Tinc por de perdre't.

- Ara ja és tard.

- No te'n recordes d'aquella cançó d'amor que et cantava? Ets una persona increïble, els teus ulls de color mel....

- Per mi també ets molt important. Però no hi podem fer res. Ja saps, com diu aquella cançó... La vida és bonica, però complicada, saps quina vull dir?

- No, no em sona. Bé... he de marxar Núria. Tot i que ja no sigui com abans... tingues en compte que jo sóc el teu amic.

- I jo la teva. Passarà el temps i tot s'arreglarà.


xDDD que avorrida haig d'estar per fer un diàleg amb cançons d'Els Pets. En fi. M'agraden :)

(M'encantaria poder-t'ho explicar.)

Comentaris (4)26-04-2010 14:18:17històries

Històries de'n PBT.

Aquesta història és real. Això era un grup d'amics que passejaven pel carrer. Era fosc, posem que tornaven d'una bona nit: festa, ball, alcohol i drogues. Anaven pel carrer i de cop un, anomenat Miquel, s'adona que no té el mòbil: - Hòstia puta, ja m'han cardat el mòbil.- Va mirar a les butxaques, al terra... i no, no el tenia. Possiblement l'havia perdut mentre es fotia una ratlla, anava pensant. Això que pugen al cotxe per dirigir-se cap a casa. Al cap d'un temps, comença a sonar el mòbil "perdut":- Collons, és el meu mòbil aquest!- Sabeu d'on sonava? doncs de la butxaca d'un dels seus "amics". Aquest "amic" en qüestió només se li acut dir: - ostres no sé com ha vingut a parar aquí.

Moralina: si robes el mòbil a un amic, posa'l en silenci.

PBT, altrament dit, papa ^^

Mireu quina pàgina més bonica que he trobat:

http://estimaencatala.lateneu.org/poemes.php

Si teniu ganes d'expressar un sentiment i no sabeu com, un poema és la millor manera de fer-ho :)

BENVINGUTS DINOU :*

Comentaris (9)12-04-2010 01:17:32històries

Tornar amb tren.

Són les 15.35; estació de tren; Girona. La maleta: dos pantalons, el portàtil i les botes. A la motxilla? els auriculars, la carpeta de la Udg i altres objectes. Fa solet, s'acosta la primavera. Com cada divendres, em trobo davant les vies del tren, un cop més, per marxar de la ciutat que m'enamora i tornar al meu poblet de menys de 300 habitants. Per coses de la vida, vaig estornudar amb una potència considerable. -Jezú! - em va dir un home. Un home gras, amb una panxota enorme, ulleres de sol, fumant-se un puro, barret negre i tirants subjectant uns pantalons de pinça, d'aquells que es posen els homes tradicionals. -Gràcies - li vaig dir, amb un mig somriure.

Arriba el tren: Media distancia, con destino FIGUERES, està a punto de salir. No sé si diu això exactament la dona de la renfe, la veritat és que me la pela molt. Quan pujo al tren tinc una sensació de col·laborar amb l'enemic. En fi. Pujo al tren i com sempre, anava petat. Trobo dos seients lliures, per sort. Per sort o per desgràcia, perquè davant meu hi havia aquell homenot d'abans. Em mira i em pregunta: está libre? - Sí.- Vaig tenir companyia.

Vaig treure els auriculars de la motxilla, em disposava a escoltar la música del mòbil, que per cert, l'hauria de renovar.

- Ah.. la música es lo mejor del mundo.

- Sí.

Crec que era gitano. La veritat és que m'era igual, però cardava una pudor a fum que era massa. I per si no ho sabieu, odio el fum.

- Como te llamas?

Vaig estar uns segons pensant: li dic el meu nom de veritat o me l'invento? Li dic Júlia. A no però cony, porto la M al coll. En fi.

- Marina.

- Que bonito nombre. Yo tengos dos hijas que se llaman Vanesa y Esther. Vanesa hace 8 años que no la veo y Esther estudia en El Cor de Maria, en Figueres.

- Ah.

A mi què m'importa la teva vida? Pensaments d'aquest tipus m'anaven passejant pel cap.

- Este río debe de ser el Llobregat.

- Creo que es el Ter.

Podria haver dit: Sí, es el Llobregat, i callar. Però hi ha una cosa dins meu que sempre ha de portar la contrària, inclús amb un gitano desconegut al tren.

- Ah sí, debe de ser el Ter. Tu eres de Figueres?

- No, de Castelló.

Aquí sí que no vaig dubtar ni un segon de dir-li una mentida.

- En Castelló vive ese torero (no recordo el nom)

- No sé.

- Si.. es que yo fuí mataor de toros, sabes? Toree en la última corrida de Figueres.

Deu fer molt de temps perquè amb aquesta panxota dubto que puguis apartar-te del toro, vaig pensar. I va seguir amb:

- Corté 3 orejas i un rabo.

- A mi es que no me gustan los toros.

- A si no tienes el mismo gusto que las vacas.

Ho he de reconèixer, aquí em va fer gràcia. També cal dir que a mi em fa gràcia tot. Aleshores el tren va fer la primera parada, la única abans de la meva. L'home va veure que hi havia un seient buit al costat, i s'hi va asseure. Per fi vaig poder respirar. Em vaig posar els auriculars i el volum A TOPEE! Sonava: L'últim combat, d'Obrint pas. Cada cop que l'escolto m'emociono. Em vaig oblidar del món, vaig desconnectar.

Un cop arribat a Figueres, l'última parada del trajecte, l'home em va somriure i em va dir:

- Que tenga un buen día senyorita!

Aquí si que no vaig poder continuar fent el paperina i:

- Igualment! - i se'm va escapar un somriure burleta, un somriure d'aquells de: quin paio!


Conclusió: No m'agrada anar amb tren i parlar amb gitanos que carden pudor a fum. punt i final.



Avui que som dissabte, sona ...:

http://www.youtube.com/watch?v=Xi7xdMTovSQ

M'agrda, vull dir, m'agrades.

Comentaris (3)20-03-2010 15:10:27històries