login
Inicia sessió

register
Registra't

MANDARINA

Articles de la categoria: mariiiina

Aquest cony de temps

En aquests moments aquesta cançó no para de sonar al meu cap.

Em passen mil coses pel cap. I cap de bona. La tardor m'entristeix el cor...

Comentaris (4)26-10-2012 22:52:41mariiiina

Caminar

Que tothom es posi el cap que hem de caminar i continuar avançant. Ara no ens podem permetre ni relaxar-nos ni afluixar. Que res ni ningú ens aturi, que som valents i hem nascut per ser lliures. Aquest és el nostre moment, el nostre somni clar i concís, el desig de gaudir de la plena llibertat. Perquè tenim tot el dret del món i perquè nosaltres som revolta.

I que ningú us enganyi; som capaços de ser el que nosaltres volguem ser. No deixem de lluitar, prenem el carrer. No ens calen armes, les nostres paraules i les nostres ganes són el pitjor mal que puguin tenir.

SOM I SEREM!


pd: he tornat! :)

Comentaris (4)17-09-2012 02:44:55mariiiina

Saber escoltar

Només volia dir que trobar una persona que sàpiga escoltar és una de les coses més difícils que hi ha en aquest món miserable. I en contra de les dones, fa temps que només em trobo homes que en sàpiguen. Aixequeu el cap, deixeu-vos de mirar el llombrígol perquè al vostre voltant hi ha milers de persones amb una vida molt més interessant que la vostra. No teniu problemes, teniu collonades. Només volia dir això. Estic farta d'escoltar les vostres collonades, FARTA!!!

Us deixo una foto meva a la ciutat vella d'Eivissa, fent de guiri:



(Victor t'estim, ànims pels exàmens)

Comentaris (5)13-06-2012 03:03:47mariiiina

Destinacions

Destinacions on ja he estat (quasi totes!)

Verona: (balcó de la Julieta^^)




Venècia:



Florència:


Milà:


L'Alguer:


Oporto:


París:


València:


Palma:


London:


Malta:


Propera destinació:

Eivissa:



Comentaris (8)05-06-2012 02:20:15mariiiina

Marina 21!

Bona nit companys!

Fa una setmana va ser el meu aniversari i en el meu blog no n'he dit ni una paraula. No ho trobo just! Així que avui toca una entrada dedicada a mi. Ja en vaig fer una fa un temps, però és que és el meu blog, què esperàveu? Avui descobrireu coses de mi que ja sabeu o no.

Comencem pel començament! Vaig néixer el bonic 11 d'abril del 1991, així que si feu comptes, n'he fet 21. Sóc de l'Empordà: mar i muntanya, tramuntana, putes i cues a la frontera.

El meu poble és molt petit, tant petit, que no hi ha col·legi (col·legit, com diríem aquí). El període de vida que transcórrer entre els 3 i els 16 anys he agafat un autobús cada dia per anar al lloc d'estudi. De 16 a 18, cotxe. I de 18 a 20, tren. Suposo que és per això que he acabat farta de vehicles, i ara, estudio des de casa. I què estudio? Doncs Grau en llengua i literatura catalanes com alguns ja sabeu. Sempre va bé recordar-ho.

De petita no tenia amigues, només amics. -Per què eres masculina? -Portaves els cabells com un nen? - Volies el contacte amb homes?-. No, no... deixeu de fer preguntes. No tenia amigues perquè no hi havia noies. A classe érem 9: 8 nens i 1 nena (JO!!!!). Ara entendreu perquè m'agrada tant el futbol, bola de drac i pokémon. Coses de la vida.

Què més voldríeu saber de mi després d'aquesta biografia tant detallada... Ah si, sóc nocturna. M'agrada la nit. Si veieu l'hora en què ha estat publicada l'entrada, potser més que la nit, m'agrada la matinada. No tinc remei. No hi puc fer res. Ho he provat tot i res. Res aconsegueix fer que em vingui son.

Romàntica i enamorada... oh... m'encanta l'amor! Què seríem sense l'amor? Seríem ànimes amb pena corrent pel món, tristos, sense lluitar ni fer res de bo. L'amor mou el món, mou les persones! All you need is love! (Acabo de fer una frase molt similar a un tros de Moulin Rouge) Tampoc us puc enganyar. L'amor no seria res sense l'odi. Com que hi ha tant d'odi a les nostres vides, l'amor s'ha tornat una part imprescindible per ser feliç.

Culer i catalana, sóc una tia com Déu mana! I doncs? Es clar que sí! No es pot ser de cap altra manera. Alguna altra opció millor que sér catalana? Valenciana? Ui no... Valencià i home de bé, no pot ser! I millor equip que el barça encara és hora que neixi.

Ja no se m'acut res més que volgueu saber. Que odio el fum, m'encanta ballar, canto fatal, miro telescombraries, no surto de casa sense la ratlla als ulls, fan de les joies, independentista, faig un 41, tinc la llengua curta, el verd em fa vomitar, no m'agraden els urbanites, escric quan tinc coses a dir, republicana, dormilega i amb moltes ganes de viatjar a Grècia... això ja ho sabíeu, no?

En fi, gràcies a tots els que llegiu el meu blog i em vau felicitar el dia del meu aniversari. Moltes gràcies de veritat. Si us heu llegit tota aquesta entrada, és que m'heu d'apreciar per força!

BONA NIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIT! :)


Comentaris (9)17-04-2012 04:56:11mariiiina

Una trena

Sabeu què és una trena, no? Tres porcions de cabells que s'entrelliguen entre si, des d'on neixen fins a la punta. La trena es construeix amb dedicació passant les porcions l'una sobre l'altre i finalment, ho lliguem bé perquè la trena aguanti tot el temps que pugui.
Ara imagineu-vos que la trena no està feta de porcions de cabells, sinó que està feta de tres persones que s'ajuden entre si i que soles serveixen de ben poca cosa. Les meves amigues i jo formem una trena ben original. I no podria ser millor.

:)


Comentaris (4)05-04-2012 03:53:27mariiiina

Raspalls de dents

Tot just avui he vist que tinc el teu raspall de dents. Ja saps que el meu necesser (quina paraula més bonica. necesser. Ho torno a dir: necesser. Sona bé.) sempre va a petar i només utilitzo dues coses de dins. I el teu raspall estava just al fons. I l'he vist i dic... oh! Els nostres raspalls estan junts! Com si estiguéssim vivint els dos al mateix lloc! O com si estiguéssim de viatge! Però la realitat no és aquesta. La realitat és que tu em vas posar el teu raspall al necesser perquè te'l guardés i quan vaig marxar, ni tu ni jo ens en vam recordar. És una mica trist, però la realitat sempre és trista... no ens enganyem. Som un país i no ho som, volem feina i no en tenim, volem comprar i no tenim diners, vull estar amb tu i tu ets lluny, escolto en Gerard Quintana cantant en català i parla castellà... Som uns desgraciats. La realitat és una merda. No val la pena viure així, sempre emmerdats, amb la merda al coll. Merda, merda i més merda.

Tenim tres opcions: continuar (que no "seguir"! Quanta gent escriu "seguir" sense saber què vol dir!) emmerdats, voler sortir de la merda o tirar-nos des de Montserrat. La meva opció us l'escriuré de camí, precisament, a aquestes magnífiques muntanyes... nono, és broma. L'opció fàcil és no fer res i la difícil és sortir d'aquest mar de merda on estem tots ficats. Per anar bé, tots hauríem de triar la difícil i així, potser podríem canviar una mica la realitat. Jo ho faré: no moriré sense abans haver vist el meu país independent, tornaré a trobar feina aquest estiu, compraré tot el que pugui a les rebaixes i estaré amb tu per molt lluny que siguis. Pel que fa a en Gerard Quintana... no vull ser negativa però crec que no té solució.

Poder-te tornar el raspall de dents és només una petita de les coses que vull canviar d'aquesta realitat que no m'agrada. Perquè sàpigues que sóc valenta i que els reptes no m'espanten. Gens gens gens gens gens.

T'estim :)

Comentaris (3)18-01-2012 04:42:11mariiiina, reflexions barates

Un conte que ja coneixes

Acabo d'arribar de festa i estic més refredada i afònica que mai. Com ha anat la festa? Doncs me l'he passat parlant, bàsicament. He mort a algú amb la mirada, he criticat als que m'han semblat opurtuns, he arreglat el món a la meva manera i de tant en tant, he ballat alguna cançó. Que per què escric just ara? Doncs perquè no tinc son... No deixo de pensar en aquells ullets verds, l'únic verd que m'agrada i m'enamora. Si, com el conte d'aquella princesa, la princesa anti-verd. No el coneixeu? Doncs bé...

Hi havia una vegada una princeseta que odiava el color verd. No se sap ben bé perquè, però l'odiava. I un dia que s'avorria, va decidir que donaria tota la seva fortuna a aquell que li ensenyés un verd que a ella li agradés. La notícia de seguida es va esbombar per tota la comarca. Al cap de pocs dies, van començar a aparèixer gent amb enciams, pomes, kiwis, fulles... Tot el palau era ple de coses verdes! Però totes de color verd lleig. La princesa va començar a pensar que s'havia equivocat, que no existia un verd que a ella li pogués agradar. I de sobte, va aparèixer un noi amb ulleres de sol per la porta. Es va acostar a la princesa i li va dir- Bonica, jo tinc el verd més bonic del món- la princesa va pensar que era un cregut. Però de sobte, el noi es va treure les ulleres de sol i va deixar a veure uns ulls d'un verd tan especial i tan bonic, que la princesa no li va quedar més remei que donar-li tot el que tenia. El noi, però, li va dir que no volia la seva fortuna, la volia a ella.

Bé, els contes ja se sap, sempre acaben bé. Però, i si no acaben? Algú sap d'alguna història que no tingui final? Jo en sé d'una que també va d'una princesa antiverd. La millor història que encara no s'ha escrit. T'estim!

Comentaris (3)16-12-2011 05:46:41mariiiina, vim

Lluny

Diuen que de lluny tot es veu millor. El temps tot ho cura, la distància ajuda a veure-hi clar. Jo no ho crec així. La distància augmenta les sospites, els dubtes, les inseguretats. El temps refreda i oblida. Per això costa tant... L'amor trenca barreres. Sí, però la falta de diners en crea. Només penso amb tu. Amb mi i 43 persones més que veus cada dia de la teva vida mentre vas a la universitat. No és gens fàcil... Jo no podria estar amb una persona i no veure-la durant tant de temps. Quants cops ho hauré hagut d'escoltar això; suposo que els mateixos cops que he tingut ganes d'escanyar a algú.

Però tot i així... què voleu que us digui. Les coses van com van. No he decidit estar amb una persona de tant lluny. Ha anat així. M'estima. L'estimo. Ens estimem. El patiment i les depressions que puc arribar a sentir en un moment, es tornen felicitat i amor en estat pur quan estic amb ell. Val la pena? Segurament sí.


Comentaris (6)05-12-2011 05:14:33mariiiina, vim

De nit

La nit és màgica. La nit ens inspira sensacions, ens fa reflexionar. El silenci, la claror de la lluna i la frescor. La lluna, gran amant de tots nosaltres, els nocturns. Ens acompanya i ens acarona tota la nit. Ens guia i ens canta una cançó de bressol perquè poguem dormir plàcidament un cop ens vingui la son. La nit... com m'agrada la nit. Els millors petons es fan a la foscor, on el tacte es torna el sentit més preuat. La nit ens fa pensar que l'impossible és possible, ens fa somiar i ens fa sentir alliberats. Aixeca el cap i mira el cel: negre amb punts blanquets brillants, tot n'és ple. És meravellós. Em passaria la nit desperta mirant les estrelles.

Però sense dia no hi podria haver nit, de la mateixa manera que sense guerra no hi pot haver pau. I mentre espero que les guerres s'acabin perquè hi hagi pau, també m'espero tot el dia a que el sol es vagi ponent de mica en mica perquè la lluna torni al seu lloc i, per mi, torni a ser una grano jornada nocturna de reflexió.

Comentaris (5)29-09-2011 04:24:06mariiiina

Anar al cinema

M'agrada anar al cinema amb la meva parella. Però amb els amics no. Crec que si quedes amb els amics no és precisament per mirar una pel·lícula i romandre callats durant 2h. Perquè estar tanta estona sense dir res és impossible. Si vols comentar alguna cosa de la pel·lícula li dius al del costat, l'altre pregunta que què has dit i així successivament. Mentre, es crea un rebombori insuportable que fa que et perdis segons del film en els quals hi pot haver un mort, un petó, un engany... depenent de la peli. I si pagues 7€ perquè al final et perdis una part important... jo voto no.

Una altra raó pel que no m'agrada anar-hi amb amics és perquè sempre he acabat mirant una pel·lícula de merda. Certament, sóc una mica maniàtica amb les pel·lícules: ni de polis, ni de metges, ni tipus indiana jones, ni james bond, ni hardcores, ni comèdies americanes sense gràcia, ni espanyolades, ni franceses, ni harrys potters, no crepusculos, ni ciència ficció, ni... etc. Sempre hi ha excepcions però, en fi.

Això que sembla una tonteria, fa que ja no quedi amb certs grups d'amics als quals els encanta anar al cinema. M'estic tornant una marginada de la societat pel fet que no m'agrada quedar al cinema amb els amics.

Amb el xicot sí, m'agrada. Entre els dos podem decidir quina peli és la més entretinguda, i si no, un dia la tria ell i l'altre jo. Podem fer comentaris i no molestem a la resta de gent. Compartim crispetes i begudes. M'agrada, sempre i quan, no em trobi un grup d'amics a la sala.

Espero que la meva reflexió us hagi fet efecte i no aneu més al cine amb els amics. Gràcies.

Comentaris (2)28-09-2011 20:38:53mariiiina

Millors amigues

Avui una de les persones més importants per mi se'n va a viure a Saragossa. Una de les meves millors amigues m'abandona. Sé que és el que ella vol, però tot i així... no puc deixar de sentir-me trista. La meva Sandri, el meu solet. Et trobaré molt a faltar (R) ~*. Els últims VUIT anys em recorren per la ment. Des d'intentar escapolir-nos de fer gimnàs, passant pel viatge a la neu, port aventura, les primeres festes, les primeres borratxeres, els primers nois,..., fins acabar a que te'n vagis amb el teu amor quasi a punt de casar-te. Molta sort, sempre estaré pel que et faci falta i pel que no. T'estimo.

La gent va i ve, però només elles m'acompanyen i es queden amb mi sempre. Tant una com l'altra. No puc explicar qui sóc jo si no explico qui són elles.

Fins aviat sandriii!

Comentaris (2)13-06-2011 21:46:52mariiiina

La vida és de color rosa

Sempre he pensat que tothom pot pintar la seva vida d'un color. I a mesura que vas vivint i et vas sentint diferent, vas colorejant amb diferents tons. Quan comencen haver-hi exàmens la pintes de negra, així és com ho veus tot. Alguns ho retoquen amb una mica de verd al final, per allò de l'esperança; jo no, evidentment. En una nit d'amor salvatge la pintes d'un vermell intens, rogent, i a mesura que passa el temps i la passió s'esbaeix, acabes amb tons blaus, amb la màxima tranquil·litat. De groc quan et trobes diners i taronja quan tens un moment d'alegria (o sigui, quan et trobes diners).

El rosa és el color que predomina en la meva. Sempre que puc la hi pinto. -- La vida no és tot de color rosa--, diuen alguns. I és cert. No tinc ni la família perfecta, ni el xicot perfecte ni les amigues perfectes. I això fa que el meu rosa, el meu estimat magenta, disminueixi, es destenyeixi... i passi a ser un rosat brut, lleig i sense vida. I què faig pintant-me la vida amb un color que no en té, de vida? Tan costa que el meu voltant estigui fet a la meva mida? Potser és que en realitat la meva vida no la pinto jo, sinó les meves circumstàncies. O potser depèn de la persona: com més personalitat més pintes, la teva i les del teu voltant. O també del teu estat d'ànim. Qui controla les nostres vides? Nosaltres, els altres o les nostres sensacions?

Us deixo la meva versió humil de "Caminar damunt un mar de boira", de Friedrich


Crec que marxo a dormir, avui no ha sigut el meu millor dia.

Comentaris (3)03-06-2011 03:24:02mariiiina, reflexions barates

me sobren paraules

però no tenc res a dir.

pd: 11M

pd': ens hi deixarem la pell

pd": i si ens posem a estudiar?

Comentaris (1)27-05-2011 01:19:52mariiiina

9'5 milions d'€

Els alumnes de la UdG eviten que s'aprovi la retallada

Uns 150 estudiants van aconseguir ahir que se suspengués el consell de govern que havia d'aprovar la tisorada per ajustar-se al pressupost de la Generalitat

A partir d'avui faran mobilitzacions

Els estudiants de la UdG han dit prou. Una protesta espontània d'uns 150 estudiants va aconseguir ahir que la rectora, Anna Maria Geli, suspengués el consell de govern que havia d'aprovar algunes de les retallades per ajustar-se a la reducció de 9,5 milions d'euros anunciada per la Generalitat. El consell es tornarà a convocar, però ara per ara no té cap data concretada. La rectora va enviar a la tarda una carta a la comunitat educativa en què lamenta els fets perquè creu que la resolució de conflictes “s'ha de dur a terme en els àmbits que pertoca”. Geli hi afegeix, però, que “el rectorat fa seu el desig dels estudiants d'advocar en defensa d'una universitat pública i de qualitat”.

El consell havia de començar a les deu i una hora més tard es va decidir aturar-lo ja que la sala de la Facultat de Lletres on es portava a terme es va omplir d'alumnes amb pancartes i reclamant informació. “No sabem exactament què es prepara a la UdG i volem conèixer tots els detalls”, van explicar alguns portaveus dels estudiants.

Un comunicat del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) remarca que les retallades “comportaran més precarietat i acomiadaments de professors associats i altres treballadors”, i demana a la rectora que pressioni per evitar-ho. Geli va manifestar a aquest diari, un cop suspès el consell, que ella és la primera que no està a favor de la reducció, però que davant la situació el que està intentant és buscar el màxim de consens per adaptar-se a la nova realitat.

Un cop suspès el consell, que de moment no té una altra data de convocatòria, els estudiants van fer una assemblea per decidir mobilitzacions i per lluitar a favor d'una universitat pública i de qualitat. A l'assemblea hi havia alguns professors i altres membres de la comunitat educativa de la UdG que també van fer costat als estudiants.

Un professor d'història els va agrair públicament la protesta i els va donar tot el suport. “Hem de demanar a la rectora, com a alumnes i com a professors, que ens defensi. Demano als professors titulars que es pronunciïn i que el resultat del que ha passat es projecti cap a fora”, va remarcar.


http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/409518-els-alumnes-de-la-udg-eviten-que-saprovi-la-retallada.html

Comentaris (3)12-05-2011 21:05:39mariiiina

Noies guapes

Amb aquest títol segur que rebo moltes visites del google! xd

Ànims, que ja comença la recta final!!!!!!



PD: per algún interessat, totes tenim parella.

Comentaris (6)09-04-2011 03:29:01mariiiina

Hola!!

Hola!! Soy espotifai. És broma. Sóc la Marina, tot i que estic escoltant espotifai. No us diré quin grup escolto, només dues pistes: van fer un concert dissabte i el nom correspon a un animal amb una deficiència física. xddddddddddddddddddddddddddddddd Quin dia el dissabte, mare meva. Sóc una demente, però aquestes coses ho es fan quan tens (quasi) 20 anys o no es fan mai. I no contemplo la possibiltat de no fer-ho mai.

Vaig sortir de casa a les 9 i vam agafar el tren cap a Barna. A la una vam pujar a un bus i cap a les 6 vam arribar a València. Estava entre contenta, il·lusionada i flipant una mico.na. (xd) Aquestes situacions que no te les acabes de creure mai. Hi havia molta gent. Sonava la música i ens vam posar davant dels gegants. Els hi vam fer fotos i vam comentar que els de Girona són més grans aw yeaah. Em vas trucar, feia estona que hauries de ser allà i no apareixies. Vaig començar a ballar i la Sònia em va dir: MIRAA! I vas sortir del mig d'un grup de gent corrents. I jo vaig dir: oooooooh. Vam caminar molt, seguint la cercavila pel SÍ AL VALENCIÀ!!! Una dona ens va tirar un ou. Coses que passen, la vida. Vaig sopar una merdeta d'entrepà, molt de pa i dues tristes salsitxes. Comença la Gossa Sorda. Correm cap a dins i ens anem a posant als laterals del concert, tot i que tu em portes de tan en tan al mig perquè balli una mica d'escà i intenti no morir. Sona Camals mullats i ens desfem en un petó d'aquells que no s'acaben mai. T'estimo tant i et trobo tant a faltar. El concert va súper bé. Ballem i bevem, quina gran combinació de paraules. A la mitja part anem a voltar fins que comença Obrint pas. Grans, molt grans. Toquen algunes cançons del nou disc i en una diuen: la vida... Quina gràcia quan ho vaig sentir. És el que té... la vida... xd El temps passa volant i abans de les dues ja s'havia acabat. Ens anem a seure a un banc i intentem aprofitar el màxim del temps els dos, tot i que... A les 4 seguim al grup del bus de barna i comencen a dir frases de l'APM: aquí no ho entenen, com que no tenen TV3... xd Ens acomiadem i diem: fins d'aquí dues setmanes! Intenant no plorar gaire. Ho veus com el mes d'abril és el millor del món (xdd). A les 9 arribem a barna, agafem el tren i a les 12 arribo a casa. La Miranda s'ha passat tot un dia forever alone i em feia por que no fos viva. Però què va.

En fi. Això és tot per avui. Tenia ganes d'escriure-ho. I ho he fet amb Comic Sans, com podeu comprovar. I si no us agrada, doncs mala sort, I'm perry.

-Traéme una natilla!!

- Danone?

- Danone va ser, de la nevera!!!


Com si acariciara els núvols amb les mans, vmbr

Comentaris (1)04-04-2011 21:16:53acudits, mariiiina, vim

aguantar i callar

odio aquests verbs i a la gent que els té com a filosofia de vida.

Comentaris (5)31-03-2011 22:08:17mariiiina

Fa uns anys...

portava els cabells d'aquest to de vermell.


Comentaris (5)26-03-2011 22:31:52mariiiina

Minimarina

La Miranda, la meva conilla, només fa merder quan em veu i no li faig cas. M'assec al seu costat, ella a la gàbia i jo al terra. Es queda quieta i dorm. [metàforapasdeltemps] Quan jo era petita, la meva mare em donava la mà mentre jo estava estirada al llit. I m'adormia. En aquells moments no passava res dolent al món perquè ella era allà, asseguda al meu costat. Més tard, he de confessar que em feia l'adormida per veure com marxava. Tenia curiositat per saber com em deixava la mà i s'aixecava del llit. Això sí, deixava la porta oberta i un llumet encès. [/metàforapasdeltemps]

Potser la Miranda és una mena de minimarina, que necessita sentir-se protegida per poder dormir tranquil·la. O potser només té ganes de molestar-me, qui sap.

Bona nit!

Comentaris (1)14-03-2011 03:43:36mariiiina, miranda

tot és fosc

Quan caus dins el pou, t'enfonses i et costa respirar, no t'has de preguntar mai si te'n sortiràs o no d'aquesta. És evident que te'n sortiràs, sempre te n'acabes sortint. A vegades tota sola i a vegades amb ajuda d'algú, que et va estirant la corda on t'has arrapat. Però sempre te n'acabes sortint. No hi ha ningú més forta que tu i les teves ganes de sobreviure, ho saps. Ningú et pot trepitjar. Ningú. Has caigut perquè ets humana i tens els teus moments de debilitat. Ho sabem tots. Tot i així no has de deixar que els moments dèbils governin la teva vida. Surt ja del pou, JODER!

Comentaris (5)11-03-2011 19:47:25mariiiina

El món continua sent una merda...

...

sort del carnaval!!!!!! :)


pd: t'8!

Comentaris (5)28-02-2011 14:53:23mariiiina, vim

I la miranda diu:


brbrbrbrbrbrbrbrbrbrbrbr (And I just came to say HELLO!)

Comentaris (7)02-02-2011 03:20:40mariiiina

en època d'exàmens, cafè.


mihi placet

Comentaris (0)23-01-2011 18:12:22mariiiina

VUIT

VUIT és un dels meus grups preferits actualment.

VUIT és l'infinit, el número perfecte.

VUIT és l'oxigen.

VUIT és l'escorpí en el zodíac.

VUIT és la bola negra.

VUIT és l'Andrés Iniesta.

i VUIT ... és la meva primera nota final del semstre ^^

8)

Comentaris (5)19-01-2011 18:58:06mariiiina

disc ratllat

Fa molt de temps, durant l'esbarjo de l'institut, un meu amic em va preguntar que què em passava. Suposo que debia fer mala cara o no reia, cosa molt estranya en aquella època. La meva contestació va ser: estic rallada. Ell va riure i em va dir que em comprés un disc nou. Li vaig dir que tampoc estava massa raltlat el meu, que encara es podia escoltar, i se'm va escapar un petit somriure. Aquesta situació es va anar repetint al llarg de l'any.

Porto uns dies amb el disc ratllat, i no, ja no s'escolta bé, es repeteix. No sé si és que s'acosten exàmens, que tinc feina acumulada o que em sento més forever alone que mai. Si és els exàmens, ho porto clar, perquè encara no he començat. Si és la feina, demà l'acabo sens falta. Si és forever alone... ho trobo més complicat de solucionar.

Aquest amic, pel meu aniversari, em va regalar un CD verge, nou, acabat de comprar, segons ell. El meu amic hi havia escrit en permanent (permanent és per sempre, sabíeu?) la lletra de la cançó de Bola de Drac GT. - Et regalo un disc, perquè el teu fa temps que està ratllat ;)
Necessito una mica d'aire fresc.

Avui surto de festa amb les amigues, it's something!

Comentaris (2)15-01-2011 22:36:18mariiiina

que els preus dels pisos s'han abaixat?

això ho notarà sa p*** mare! perdoneu, però algú ho havia de dir.

Comentaris (2)16-12-2010 22:45:39mariiiina

una maneta!!!


cincomentarios :)

Comentaris (4)30-11-2010 16:13:49mariiiina

Quan m'avorreixo, parlo de mi

Hola, em dic Marina i tinc 19 anys. Visc a Girona, tot i que sóc d'un poble molt petit situat a la plana de l'Alt Empordà. Mai m'he pres molt seriosament els estudis, però tot i aixì, sóc estudiant de filologia catalana a la UdG. Porto sempre les ungles pintades i arracades grans. M'agrada el magenta, les mandarines, menjar, el mar, fer la migdiada, en Mozart, el mes entre el març i el maig, anar amb metro, els mitjons de colors, en Micó, els missatges de bona nit, en Messi, les meves mans i la lletra eMa. Miro programes considerats telescombraries (sisisi) i m'encanta menjar crispetes. Tinc la capacitat de fer riure als que estan al meu voltant i no sé si això és bo o dolent. Tinc els cabells llargs i castanys i necessito anar a la perruqueria JA. Odio que em despertin. Qui ho faci, pot morir. Sóc exagerada. El barça és una de les meves filosofies de vida. L'altra filosofia és la del "però i si...": fa calor però i si... ?; podria anar bé però i si...?; no hauria de passar res però i si...? i he de dir que en sóc bastant anti però sempre hi és present. Parlant d'anti... Antiverd, antiperiquitos, antimerengues, antipeusfreds, antibolets, antipastanagues, antiventdelplà, antirams23, antimontilla, antiPP, antiracistes i antifeixistes, antidavidbisbal i antiaccenttancatalalletraA (á). En general, sóc molt anti. Sóc fan de la xocolata i moro per la nocilla. Odio la Belén Esteban però m'encanta en Jorge Javier. Somio anar un dia a Grècia i tenir un D.N.I on posi que el meu país és Catalunya. Tot i que... en realitat cada nit somio coses estranyes que no em deixen dormir bé. L'APM també és una altra filosofia... Tinc moltes filosofies, pel que veig. Estic enamorada d'un noi que ara mateix es troba a 444km de mi. I totes les meves llàgrimes porten el missatge "distància" i "et trobo a faltar". Em passo el dia ballant i cantant. Pot ser que m'estiguis parlant i mentalment estigui fent la millor actuació de la meva vida. Segueixo un codi ètic molt estricte: els semàfors en vermell no es passen, encara que no hi hagi cotxes; no es passeja pel carril bici, no es llencen els papers a terra, no s'escup, no es tanca la porta als nassos de la persona que va darrera teu... Tanmateix, a vegades em vénen rampells i em passo el codi ètic per on tothom sap. Ara mateix tinc gana i fan mitja part del partit; vaig a sopar.

Comentaris (10)24-11-2010 21:50:35mariiiina

Victor

gràcies, gràcies i gràcies.


tot va començar a aquí, en el porc groc. hi haurem de tornar un dia d'aquests.

felicitats,


t'estimo.

Comentaris (7)17-11-2010 00:16:06mariiiina

Messi

Messi que esteu en el barça,
sigui santificat el vostre nom,
vingui amb vosaltres el gol,
així al camp nou com a qualsevol altre estadi.
El vostre gol de cada partit,
doneu-nos senyor, a la jornada d'avui.
I perdoneu els nostres patiments,

així com nosaltres perdonem els comentaris de'n mou.
I no permeteu que caiguem a les seves provocacions.
Ddeslliureu-nos de la segona posició,

amén.


Comentaris (4)13-11-2010 23:39:40mariiiina

Desordre, caos, tot desgavellat.

Desordre, caos, tot desgavellat. Pantalons pel terra; samarretes sobre el llit, l'escriptori i la cadira; mitjons desparellats i moltes sabates escampades. El llit desfet i ara mig trencat. Cables d'estufa, bateries o despertador. La ràdio mal sintonitzada i ara la persiana no puja bé. I enmig d'aquest mar de destrosses, nosaltres dos. Al llit, al terra o a on sigui. Rient, plorant o dormint. Mirant-nos als ulls i explicant-nos contes inventats. Confiança i complicitat. Amor i tendresa. Somnis i il·lusió. Números i lletres. Nosaltres som això. Nosaltres. Tu i jo. No saps com m'agrada aquesta paraula: NOSALTRES. Em fa sentir part d'alguna cosa que només tu i jo entenem i compartim.

I ara que has tornat a marxar, només tinc una cosa al cap: Tutti Frutti. Pensa en aquestes dues. Si quan ens tornem a veure te n'has oblidat (que ho dubto), no et preocupis, jo te les recordaré de la millor manera que sé :)

com sempre, tot perfecte.

Pd: a la foto no es veu, però portava un mitjó de cada color ^^

Comentaris (8)04-11-2010 16:36:39mariiiina

Arribo aquí i res

Em passo el dia pensant amb tu i amb les teves mans. Les cançons d'amor sonen i sonen al meu ordinador i a totes hi apareixes tu, en un moment o altre. El pintaungles em recorda a tu, les flors del meu escriptori també em recorden a tu, i els bitllets arrugats a la bossa, i en tomasín, i el got del concert, i el mòbil, i... Tot té alguna relació amb tu, fins i tot jo. Però tot i així, arribo al meu blog, volent explicar a la gent que feliç que sóc i que contenta que estic i... no puc. Al final no acabo escrivint res. L'inspiració marxa vés a saber on i em quedo amb la pàgina en blanc, sense saber què explicar. Potser el problema és que no cal escriure res. Simplement viure el moment i deixar que tot flueixi.

Tinc ganes de tornar-te a veure. Tornar estar "OUT" durant uns dies i tocar el cel amb els dits. Et trobo a faltar. Molt.

Comentaris (5)18-10-2010 20:41:14mariiiina

janoempassapelcapresonnohiets

icomençoaparlarsnseposarespaispqnotinctempsdeferpausesnotinctempsperresnomés

perdirqueettrobomoltafaltariquetincganesdeveuretjaiqueeltempsalteucostatéslafeli

citatfetadiesisetmanesisónfestesperfectesambfinalsperfectesisónnitsllarguesiperfect

estambéisomriuresllargsipersistentssomriuresquenomarxenmaiinotensganesquesacabi

npqetsmoltfeliçsomrientsempreimagradamirarteelsullsipentinartelescellesifertepeton

salorellaimirartequanemfasunpetóiveurequesegueixessomrientigualquejoiquemabraci

simagafislamàiqueballempelmigdelcarreriqueanemalcineisenscaiguinlescrispetesalterr

apqnodeixemdefermanetesiqenspassem24hores24diesjuntsinoensseparemicontinuarvi

vintaixíialfinalsepararnositornaralavidarealitocardepeusaterraisentirquetothasigutunso

mniperònoenrealitattoteradeveritatiaixípassenelsdiespensantenquanenstornaremaveu

reipodrétornarteagafardelesmansifertepetonsabansdanaradormirialdespertarteidirteq

uetestimomolt.

avui me'n torno a viure a Girona :)

Comentaris (7)26-09-2010 16:09:50mariiiina

10 things I Hate about you

Odio como me hablas y también tu aspecto. No soporto que lleves mi coche ni que me mires así. Aborrezco esas botas que llevas y que leas mi pensamiento. Me repugna tanto lo que siento que hasta me salen las rimas. Odio que me mientas y que tengas razón, odio que alegres mi corazón, pero aún más que me hagas llorar. Odio no tenerte cerca y que no me hayas llamado. Pero sobre todo odio no poder odiarte porque no te odio ni siquiera un poco, nada en absoluto.


Comentaris (3)25-09-2010 15:54:04mariiiina

this is valència


oh see.......

Comentaris (2)19-09-2010 15:57:21mariiiina

no teniu un altre lloc on anar a cagar!?!???!?!?!


...


pd: que bonica qués valència :)

Comentaris (3)17-09-2010 13:08:21mariiiina

TRES

Tu tens la força i la virtut de ser especial. Mai deixaràs que perdi el nord, amb tu mai estic sol.

.lesmevesamigues.

pd: T'estimo

Comentaris (2)03-09-2010 16:58:06mariiiina

eiii!

eiiii! només volia dir que ja estic de treballar!! que tothom s'estressa pq comença el cole i jo començo les vacances!!!! que el setembre pot ser un mes molt perfecte!!! que el dia 4 veig els AMICS DE LES ARTS!!! i també di-versiones!!! que ara em beuré un trifàsic de baileys!!!

i que tinc ganes de veure't ^^

només volia dir això.

Comentaris (5)31-08-2010 21:04:34mariiiina

Servicio AVÍSAME:

"el móvil al que llama está apagado o fuera de cubertura"

a siiiiiiiiiiiiiiii? doncs no et faré més perdudes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


per escoltar la cançó del mango feu clic aquí (el final de cançó és indescriptible, encara estic flipant!)

:*******

Comentaris (1)18-08-2010 16:42:17mariiiina

como explicarte II

Mai el nord i el sud havien estat tant units. Perquè tot i que estem separats sempre estem junts. I que sembla que no tenim res però en realitat ho tenim tot. A vegades et pot semblar negre però si tu mires bé t'acabaré fent veure que és blanc. I tot i estar tan lluny... sempre et sento molt a prop. Que ja no sé com s'odia de tant que t'estimo. No vull ser més jo si no és amb tu.

cooomo explicarte :****

Comentaris (6)08-08-2010 15:11:03mariiiina

Flog.cat

Ara fa just un any...

tinc ganes de tornar-vos a veure :)

Comentaris (8)01-08-2010 12:41:10mariiiina

Poc a poc

Ets insuportable. Molt. Súper insuportable. Insuportable no, lo siguiente. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

PD: Lluny de tu però et sento tan apop... Que sóc gelós del teu despertador que et lleva i et vigila quan dorms, que veu com cada nit la son t'abriga, et tapa i et fa un petó.

Poc a poc, dels Fes-te fotre.

Comentaris (1)31-07-2010 14:32:49mariiiina

Et trobo a faltar

Just avui fa un mes que vas venir. Vam passar una setmaneta junts, pensant-nos que amb 8 dies n'hi hauria de sobres. I va resultar que no, que 8 dies al teu costat és una misèria. Sabia que ens ho passariem bé, però no em podia ni imaginar que acabaria estiman-te tant.

M'encantava que em busquessis la mà quan sortiem al carrer i dormir abraçats encara que fes molta calor. Que m'agafessis per l'esquena quan estava cuinant i ballar junts totes les cançons que sonaven a les carpes, encara que estiguéssim sols a la pista.

Quan t'acompanyava a l'estació per dir-te adéu i fer-te l'últim petó, et vaig dir que no havies d'haver vingut. Sabia que passaria. Sabia que ploraria i que ho passaria malament troban-te a faltar. Mai m'han agradat els finals, mai.

T'enrecordes el dia que vam anar al cine? A la tarda em vaig dutxar. Havíem passat mitja setmana junts i ens en quedava mitja més. Estava sota l'aigua de la dutxa i vaig pensar que començava la recta final. Que ja es començava a acabar tot allò que havia començat ara fa just un mes. No ho vaig poder evitar, les meves llàgrimes es camuflaven amb l'aigua. Vaig parar de plorar i em vaig dir a mi mateixa que això no podia ser. No em podies veure així. Em vaig vestir i vaig anar cap a la meva habitació. Estaves estirat al llit amb cara d'adormit. Sense pensar-m'ho gaire em vaig estirar sobre teu. Ens vam abraçar i ens vam fer algun petonet. El temps passava volant. Passava tan ràpid que vam arribar al cine que la pel·lícula ja havia començat. Aquella nit vaig tornar a plorar. Just després que em diguessis que m'estimaves.

No sé si es nota però, et trobo a faltar.

Comentaris (7)23-07-2010 17:30:05mariiiina

I a vegades va, i se'm cremen les croquetes

Jo et faria una cançó d'amor
pero qualsevol cosa que et digués
no seria original.
Ja ho haurien dit els Beatles
en el Sergeant Pepper's Lonely Hearts Club Band.

A vegades, Els Amics de les Arts.

(tetrès)

CALOR CALOR! QUINA CALOR QUE FA !!!! ENS HAUREM DE *

Comentaris (4)15-07-2010 14:50:18mariiiina

DANI

Has fet les dues-centes visites al bloooooooog! :)


ens veiem aviaaaaaaaaaaat, segur! ^^

PD: di-versiones!!

:)

Comentaris (7)09-07-2010 13:38:41mariiiina

un beso muy happy

increïble però.... cert. és real.



un beso que me anime i me ponga muy flamenco;

un beso myu happy.

Comentaris (3)06-07-2010 15:18:23mariiiina

4 anys.

4 anys donant pel cul més que mai als catalans. Fins aquí hem arribat.

Independència JA.

Pd: ImissU

Comentaris (5)05-07-2010 12:43:08mariiiina

I ara ve quan et despertes

Després de somiar coses maques durant una setmana, avui m'he despertat de cop. I m'ha fet mal, molt de mal.

Et trobaré(trobo) a faltar. Molt.

:*******; dels llargs, dels que t'agraden.

PD: demà començo a treballar. T.T

Comentaris (5)02-07-2010 16:41:12mariiiina

Sabeu què?

S'acosten dies mogudets. I m'agrada.

D'aquí una setmana serem a PORT AVENTURAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

Comentaris (9)21-06-2010 16:02:13mariiiina

18 de juny

Santa Marina.








Sembla increïble però la felicitat es pot resumir amb un 5'5. He tocat el cel amb els dits. Anar volant de mica en mica, i amunt i amunt. Ascendir a poc a poc i veure que el meu voltant és blau i que al costat hi brilla un sol gegant. I sentir l'escalfor a la pell i saltar pels núvols de sucre. Pujo per un Arc de Sant Martí i em deixo caure. Llisco i ric. Sento les olors de les flors i els ocellets com canten. Agafo una poma de l'arbre i me la menjo, esperant tornar a la vida real però no, segueixo al paradís. Començo a saltar i canto la pegatina perquè demà/avui tinc concert, per afegir un plus de felicitat al moment que estic vivint. I segueixo pensant que no pot ser real. Que no pot ser que sigui de veritat. Però miro la pantalla de l'ordinador i el 5'5 segueix allà. Ningú l'ha tocat. Començo a pensar amb el cap de setmana que m'espera, i la setmana següent i l'altra... i que per fi tinc feina, i ahir espanya va perdre, i que ja tinc bikini nou, i que demà, amb una mica de sort, tindré mòbil nou també, i que l'estiu ja és aquí, i ... JODER, sóc feliç.

:)

Comentaris (1)17-06-2010 23:50:04mariiiina

EHHH!

ahhh

ohhh

uuhh uhh uhh

buuuuff...

ja?


....

(últim examen!!!)

Comentaris (4)13-06-2010 19:37:10mariiiina

Tanco els ulls

Tanco els ulls i respiro profundament. A la tele sona Owl city dels Fireflies. Estic sola a casa i passa un aire fresquet per la finestra. Em comença a venir son però no deixo de pensar amb tu. Em recorra el teu nom pel cap juntament amb les teves paraules. No puc evitar somriure i sentir-me bé, molt bé. Començo a crear un món imaginari oblidant-me de totes les meves obligacions. Aquests pensaments abans de dormir, es convertiran en somnis després. Però finalment, al cap d'una estona, em despertaré, obriré els ulls i tot s'haurà acabat. El món creat per mi desapareixerà en qüestió de segons. Demà seguiré tenint recuperació, els plats seguiran per rentar i a fora seguirà plovent.

Tinc l'esperança que no sempre tot es quedin en simples pensaments i somnis. De moment, seguiré tancant els ulls.

:)

Comentaris (9)09-06-2010 14:18:00mariiiina

Els amics de les arts

com ho tens per escapar-te amb mi? [...]

[...] comprovar que París et queda bé.

vull entendre-ho però no puc.

Comentaris (7)07-06-2010 14:32:24mariiiina

dos-cents

El nombre 200 és el nombre natural que segueix al nombre 199 i precedeix al nombre 201. Es pot escriure 200 en el sistema de numeració àrab o CC en nombres romans.

La seva representació binària és 11001000, la representació octal 310 i l'hexadecimal C8. La seva factorització en nombres primers és 2³ × 5²; altres factoritzacions són 1 × 200 = 2 × 100 = 4 × 50 = 5 × 40 = 8 × 25 = 10 × 20.

Ocurrències del nombre dos-cents:

  • 200 és el prefix telefònic de serveis del govern Canadà.
  • Un bicentenari és un esdeveniment que passa als 200 anys d'algun moment.
  • Hi ha un bitllet de 200 euros, però és el menys usat de tots.
  • Es cobren dos-cents dòlars en passar per la sortida al Monopoly.
  • Designa l'any 200 i el 200 aC.
  • VISITES DEL MEU XURRI AL BLOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOG!!!

tros de peix!

Comentaris (11)06-06-2010 14:01:36mariiiina

Com fer uns bons apunts

Avui us explicaré com es fan uns bons apunts. En aquest cas, de literatura.

Imatge global:


És necessari escriure detalls cinematogràfics al voltant. Exemple: TE VEO (avatar)


També és important fer carones i papallones:


Un altre detall per fer uns bons apunts és no utilitzar tippex:

I finalment, si un dia no vas a classe, posar algun indicador que et falta un tros de matèria:


És indispensable que vegis que et faltan apunts el dia abans de l'examen, per així tenir menys matèria per estudiar. xDDD

Només em queden dos exàmens :)

CAPDESETMANA!!!!!! <3

Comentaris (8)04-06-2010 13:37:57mariiiina

Dormint he somiat...

... que anava a la perruqueria i em feien aquest pentinat quan només volia tallar-me els cabells!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


:(

(M'agraden més els que em vens a veure a l'habitació jijijiji)

Comentaris (7)03-06-2010 11:55:40mariiiina

Quan et tiren la canya;

Un pescador veu un peix bonic que corre per l'aigua. Té gana, així que prepara la canya; prepara un bon ham, té ganes de pescar alguna cosa per dinar. L'ham canvia segons el peix que vols pescar: poden ser unes sabates, una cerveseta o qualsevol altra cosa. En el cas que acabo de viure ara mateix, l'ham són unes entrades i un CD. El pescador ho intenta una vegada i una altra. - Sóc el del barret - li diu al peix. Però el peix no és tonto, el peix, tot i encara estar nedant per l'aigua, sap que vol que el pesqui un altre pescador. Però les entrades... les entrades fan molt bona pinta. El que intentarà el peix és agafar les entrades sense picar l'ham. No seria la primera vegada que s'aprofita d'un pescador ! ^^




cocoloco eres tu! :)

Comentaris (12)01-06-2010 12:02:59mariiiina

REALITAT i no somni

que existeixi un JUNTS i no un separats, una PARELLA i no un de sol, un AMB TU i no sense tu, CALOR i no fred, COMPANYIA i no solitud, un T'ESTIMO i no un t'enyoro.

Marina in love! ^^

Comentaris (5)21-05-2010 20:21:10mariiiina

obrint pas

ja us ensenyaré les fotos ;D

Comentaris (5)14-05-2010 14:49:27mariiiina

La vida és bella

m'encanta

i tu també :)

(pim pam toma lacasitos!)

Comentaris (5)02-05-2010 21:16:37mariiiina

tinc...

ganes de veure't. tinc ganes de tu.


:*


(barraques figueres!! prepara't JB, pq tindràs feina!)

Comentaris (4)30-04-2010 18:52:23mariiiina

el dia després

per tots aquells que van celebrar ahir la derrota del barça:


la lliga ha de ser nostra.

sort en tinc de'n tomasín!

Avís: En Xiaolei i Jo ens haviem de casar. Per motius X (X de xurri) el casament queda anul·lat en contra la nostra voluntat.

Comentaris (3)29-04-2010 14:09:53mariiiina

where is puppy ?


te han visto por ahí, piripiripirí : *

Comentaris (3)24-04-2010 15:26:28mariiiina

t'he vist

en somnis. L'única forma de veure't.

: *

Comentaris (6)20-04-2010 00:53:19mariiiina

Sortir de festa

La meva activitat extraescolar preferida.

Us presento el meu carnet de conduir :)


BONA NIT!

como explicarte :*

Comentaris (10)17-04-2010 21:37:13mariiiina

M'agrada

M'agrada que a tu t'agradi que m'agradis. T'agrada agradar-me i a mi m'agrada que t'agradi. T'agrado i m'agrades, i m'agrada que ens agradem i que t'agradi agradar-nos. M'agrada agradar-te i saber que t'agrado. Saps que m'agrades i t'agrada saber-ho. Ens agrada saber que ens agradem,i no deixem d'agradar-nos ni un moment.

:)

sona Cada Cop, dels VUIT.

Comentaris (1)13-04-2010 23:36:46mariiiina

AVUUUUUUUUUUI

Avui és el dia abans de tot.

Marina Mandarina i sempre Divina amb 4 anys !

:*

Comentaris (17)10-04-2010 01:26:35mariiiina

Cap de setmana!

Canvis d'horaris, deixadesa, festa i beure. Aquestes són les paraules que descriuen els meus caps de setmana. Em desperto a les dues i amb una mica sort, em puc passar el dia amb pijama. I a la nit... fem un OH SEEE ben gran. Que si bolera, que si fer la copeta, que si la discoteca, que si concert, que si quedem amb ells o no, que si ens veiem allà, que si dsp anem al xarito (algun dia us explicaré qués el xarito, no podeu morir sense menjar un entrepà allà!), que si em portes tu, que si em poso això o allò atre, que si avui no puc beure que he porto el cotxe (..o si)....

El meu comença avui amb bolera i demà concert de BRAMS! Aquesta setmana ha estat molt i molt profitosa. Vaig fer una exposició oral de PUTA MARE, em toquen entrades per la PEGATINA!, el barça guanya amb gol de BOJAN, concert GENIAL, acabo el dijous i comença setmana santa! i això fins avui. Ara toca BRAMS i diumenge encara està en ? però alguna cosa es fa seguuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuur :)

La única foto que mig es salva i justament en aquell moment portava el barret rumbero la meu germana! :( Però bno, és luqui! (luquià!) jjaja

Us deixo una cançó que m'encanta ballar-la ^^

http://www.youtube.com/watch?v=vTKEnyClayw, David Ghetta - Memories

Comentaris (0)26-03-2010 23:41:31mariiiina

és no és ?

és.




(versió anglesa)

is o no is? is.





LA PEGATIIIIIIIIIIIIIIIIINAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA

vàmono pa xurros que hi ha són las ocho! anda vete tu, que a mi me queda calimotxo!



Comentaris (3)25-03-2010 18:17:44mariiiina

que no surti el sol

Deixa'm acaronar el teu cos, desfer-te a petons, ara que encara és fosc, i, mentrestant, deixa‘m que ofegui tantes pors que m'han anat xuclant i entre els teus dits s'han fos.
I desitjo tant...
que la nit no acabi, que no surti el sol, que m'abracis com si fos el teu millor amant, que res no ens separi de sota els llençols, que tinc tot el temps per endavant.

Whiskyn's, Que no surti el sol.

(fins a la lluna i tornar)

Comentaris (3)06-03-2010 17:54:48mariiiina

començar.

HOLA!!!

Us deixo una foto del meu poble, el culpable de que tingui una connexió de merda :)


que uais els blogs ^^

Comentaris (6)07-02-2010 15:01:15mariiiina