login
Inicia sessió

register
Registra't

MANDARINA

Articles de la categoria: reflexions barates

Tot el que t'he escrit, ho he esborrat

Tot el que t'he escrit, ho he esborrat. Ja no en queda ni rastre. Paraules que mai ningú llegirà i que només romendran pels meus pensaments abans d'anar a dormir. Tot el que t'he escrit, ho he esborrat. Sentiments que es confonen entre la solitud que m'envolta i m'envaeix. Mirades inexistents, paraules buides, missatges freds. Tot el que t'he escrit, ho he esborrat. Ha desaperagut i la pantalla ha quedat en blanc. Mai sabràs què et vaig dir, no, no ho sabràs. I tot continuarà igual, en l'ignorància de tot allò que et vaig dir sense dir-t'ho. Tot el que t'he escrit, ho he esborrat.

Comentaris (2)07-06-2014 01:23:05reflexions barates

Raspalls de dents

Tot just avui he vist que tinc el teu raspall de dents. Ja saps que el meu necesser (quina paraula més bonica. necesser. Ho torno a dir: necesser. Sona bé.) sempre va a petar i només utilitzo dues coses de dins. I el teu raspall estava just al fons. I l'he vist i dic... oh! Els nostres raspalls estan junts! Com si estiguéssim vivint els dos al mateix lloc! O com si estiguéssim de viatge! Però la realitat no és aquesta. La realitat és que tu em vas posar el teu raspall al necesser perquè te'l guardés i quan vaig marxar, ni tu ni jo ens en vam recordar. És una mica trist, però la realitat sempre és trista... no ens enganyem. Som un país i no ho som, volem feina i no en tenim, volem comprar i no tenim diners, vull estar amb tu i tu ets lluny, escolto en Gerard Quintana cantant en català i parla castellà... Som uns desgraciats. La realitat és una merda. No val la pena viure així, sempre emmerdats, amb la merda al coll. Merda, merda i més merda.

Tenim tres opcions: continuar (que no "seguir"! Quanta gent escriu "seguir" sense saber què vol dir!) emmerdats, voler sortir de la merda o tirar-nos des de Montserrat. La meva opció us l'escriuré de camí, precisament, a aquestes magnífiques muntanyes... nono, és broma. L'opció fàcil és no fer res i la difícil és sortir d'aquest mar de merda on estem tots ficats. Per anar bé, tots hauríem de triar la difícil i així, potser podríem canviar una mica la realitat. Jo ho faré: no moriré sense abans haver vist el meu país independent, tornaré a trobar feina aquest estiu, compraré tot el que pugui a les rebaixes i estaré amb tu per molt lluny que siguis. Pel que fa a en Gerard Quintana... no vull ser negativa però crec que no té solució.

Poder-te tornar el raspall de dents és només una petita de les coses que vull canviar d'aquesta realitat que no m'agrada. Perquè sàpigues que sóc valenta i que els reptes no m'espanten. Gens gens gens gens gens.

T'estim :)

Comentaris (3)18-01-2012 04:42:11mariiiina, reflexions barates

La vida és de color rosa

Sempre he pensat que tothom pot pintar la seva vida d'un color. I a mesura que vas vivint i et vas sentint diferent, vas colorejant amb diferents tons. Quan comencen haver-hi exàmens la pintes de negra, així és com ho veus tot. Alguns ho retoquen amb una mica de verd al final, per allò de l'esperança; jo no, evidentment. En una nit d'amor salvatge la pintes d'un vermell intens, rogent, i a mesura que passa el temps i la passió s'esbaeix, acabes amb tons blaus, amb la màxima tranquil·litat. De groc quan et trobes diners i taronja quan tens un moment d'alegria (o sigui, quan et trobes diners).

El rosa és el color que predomina en la meva. Sempre que puc la hi pinto. -- La vida no és tot de color rosa--, diuen alguns. I és cert. No tinc ni la família perfecta, ni el xicot perfecte ni les amigues perfectes. I això fa que el meu rosa, el meu estimat magenta, disminueixi, es destenyeixi... i passi a ser un rosat brut, lleig i sense vida. I què faig pintant-me la vida amb un color que no en té, de vida? Tan costa que el meu voltant estigui fet a la meva mida? Potser és que en realitat la meva vida no la pinto jo, sinó les meves circumstàncies. O potser depèn de la persona: com més personalitat més pintes, la teva i les del teu voltant. O també del teu estat d'ànim. Qui controla les nostres vides? Nosaltres, els altres o les nostres sensacions?

Us deixo la meva versió humil de "Caminar damunt un mar de boira", de Friedrich


Crec que marxo a dormir, avui no ha sigut el meu millor dia.

Comentaris (3)03-06-2011 03:24:02mariiiina, reflexions barates

el món és una merda

De veritat. Sóc una persona positiva i optimista, però al final em quedo sense arguments per defensar que un món millor pot ser possible. N'estic farta del món, del meu país i del meu poble. És que sí. Tant a gran escala com a petita. No es salva ningú. Aneu-vos-en tots a la merda, a pendre pel cul.


Comentaris (5)19-02-2011 15:34:54reflexions barates

Sòcrates

La vida només es cura amb la mort.

Comentaris (6)14-01-2011 16:21:56reflexions barates

desaparèixer

i marxaaaaaaar beeeeeeeeeeeeeeeeeen lluny d'aquí.

Comentaris (3)24-10-2010 16:27:48reflexions barates

justícia?

Ahir, cap a la una del migdia, hi havia trànsit a la carretera de Roses. A la rotonda del Carrefour, a l'entrada del pàrquing del súper, dos cotxes van topar. El de davant era una furguneta conduida per una persona d'ètnia gitana. El de darrera un cotxe amb un magrebí i la seva dona. Aquest va sortir del cotxe i el gitano de davant, amb un barrot, li va començar a cardar cops fins que el va matar. Un cop mort, mentre la sang ja corria per la carretera, el gitano va pujar a la furgoneta i va passar per sobre del moro mort.

Aquest gitano va ser empresonat l'any 92 per violar a una noia holandesa amb una condemna de 44 anys. Però només s'hi va estar 9. D'això se'n diu justícia.

Comentaris (8)05-08-2010 20:52:23reflexions barates

Però si tots són del barça.

Aquests dies ho he escoltat milers de cops- Però si tots són del barça, per què no vols que guanyin?- els jugadors sí, però la samarreta no. Tot el que representa que la roja guanyi, jo no ho comparteixo. Els que es passen tot l'any criticant al barça, inventant-se villaratos i d'altres tonteries, són els que ara celebren un títol guanyat gràcies als culés. El principal personatge que impedeix que la selecció catalana sigui oficial és un dels principals de la selecció espanyola. Aleshores, si t'ho mires des d'aquest punt de vista, és més cohoerent la meva reacció que no la dels que només van amb els del barça. - El futbol no s'ha de barrejar amb la política- Perdona? des del primer moment en què juguen països contra països, la política ja s'hi barreja. La bandera espanyola no només no és la meva sinó que lluito perquè algun dia despareixi del meu DNI. Que Espanya guanyi és igual a gallines a les banderes, cremar contenidors, cares al sol, destrossar el patrimoni públic, "bote bote bote catalufo quien no bote", cremar senyeres (que no és un delicte, espanyoles sí, senyeres no) i nar fent.

Suposo que m'he de consolar pensant que la selecció espanyola sense els catalans no és res i que als espanyolitos els hi fa molta ràbia. I que realment no ens deixen tenir seleccions catalanes PER POR. Tot i que...

així rebentin!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Comentaris (6)12-07-2010 12:20:12reflexions barates

Potser no és tan fàcil.

Viu, riu i passa-t'ho bé. Estima i deixa't estimar. Manifesta't i expressa't. Crida, opina i no et deixis res a dins, que tothom sàpiga que existeixes i que ets algú en aquest món. Mira't al mirall i pensa en la teva vida; el que has viscut i el que et queda per viure. Enamora i enamora't, mentre somrius i no deixis de mirar res del teu voltant. Fes que els teus somnis no es quedin només en això, en simple imaginació; fes que siguin realitat, que els puguis tocar i sentir. Juga, balla, canta i diverteix-te. Compleix les teves obligacions però no deixis mai de ser tu. I que ningú et manipuli ni t'influeixi en cap decisió. MAI. Viu com et doni la gana sempre i quan et sentis bé amb tu mateix.

(3·2 ...)

Comentaris (4)07-07-2010 14:22:10reflexions barates

Mirar enrere.

- Ets la que estàs més perduda de tots.- La veritat és que sí. Fa massa temps que estic desapareguda, fora del meu poble. M'encanta anar a la uni i viure a Girona, però tots tenim un passat i tots hem sigut nens alguna vegada. I jo vaig ser la nena més feliç del món. Un col·legi que no arribàvem als 50 entre tots. I a la meva classe erem 8 nens i 1 nena (JO); en total, dos cursos. M'agradava fer plàstica i pintar amb les ceres i rotuladors. Em quedaven les mans ben brutes. La veritat és que encara ara em queden ben brutes (hi ha coses que no canvien mai). Odiava el quadern de mates perquè mai entenia res i sempre m'havia de copiar del company del costat (hi ha coses que no canvien mai). Els nens parlaven de cotxes i futbol, suposo que alguna cosa se'm deuria enganxar. A les 4.30 sortiem d'allà i a les 5.15 ja els tenia davant de casa meu: MARIIIIIIIIIIIIIIIIINA!! MARIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIINA!. Correcte, a casa meu no hi ha timbre, funcionem a base de crits. Sortia pel balcó i..: - què voleu? - Vens a jugar? - Siii! i baixava... trigant uns bons 10 minuts (hi ha coses que no canvien mai). Anàvem d'un lloc a l'altre amb bicicleta. I corriem i reiem. I arribava a les 8 a casa a mirar Shin Chan. I l'endemà seguiem igual.

Ara tothom fa la seva, és llei de vida. Compartim un tros de camí junts i després tothom agafa el seu particular. Tot i així, no està malament mirar enrere de tan en tan, i mirar el camí que has fet i sobretot, qui t'ha ajudat a fer-lo. Gràcies a tu, per fer-me mirar enrere i veure que no hem canviat tan com sembla.

:)

Comentaris (3)14-06-2010 19:37:31reflexions barates

Pau Casals


del cor o del fetge?

Pd: obre'm la porta del somnis
on reviurem com cada nit un món impossible
;
apaga el món real.

I cauré dins d'un cilindre

a un espiral de vidre

que em porta a tu.... :)

La porta dels somnis, L'x'B.

Comentaris (4)29-05-2010 15:05:16reflexions barates

Com matar al màxim de gent de manera ordenada i econòmica.

Auschwitz






:'( Pell de gallina i ganes de plorar. No podré dormir.


Comentaris (7)17-05-2010 23:18:14reflexions barates

Como explicarte.

No sabria como explicarte tot el que em passa pel cap, totes les sensacions que tinc. Como explicarte. Un munt de sentiments i pensaments em recorren per tot el cos. Em sento bé, molt bé, feliç, ara ja no, ara m'espanto, ara m'enamoro, ara no entenc res, ara penso, ara somio i tot torna a la normalitat. I de cop em torno a espantar i desconfio, no estic segura, que sí que ho he d'estar, però no. Como explicarte. I miro l'ésser inanimat del meu llit i em torno a enamorar. Inanimat però tan maco... Como explicarte. I recordo alguna paraula i penso amb tu i et faig una perduda, sense esperar resposta, només perquè sàpigues que ara mateix et tinc al cap i que ets el meu motiu d'inspiració. No ho sé si és el temps tant gris, el fet de no haver dinat, haver dormit poc o tot junt que fa que estigui més negativa que mai. Sí, les persones positives també tenim dies dolents. Dies en què no tens ganes de fer res, només dormir i deixar de pensar. Normalment no m'és cap complicació... però... como explicarte. Ara mateix no puc. Tinc la ment ocupada a totes hores. A classe, amb les amigues, pel carrer: tot té alguna relació amb tu. Deixa de perseguir-me mentalment, si us plau.
No es pot viure de somnis però tampoc es pot viure sense ells. M'ho repeteixo constantment. Espero saber i poder-t'ho explicar ben aviat.

Comentaris (7)04-05-2010 11:48:58reflexions barates

més que un club

Els que no us agrada el futbol o sou de qualsevol altre equip, us és difícil comprendre aquesta afició i aquest sentiment que molts tenim cap al BARÇA. La veritat és que tampoc sé com explicar-ho. Coneixeu alguna persona que us sorprengui, us enfadi, us faci feliç, somriure i per sobre de tot, sentir-vos molt orgullós de que formi part de la teva vida? Doncs el Barça és d'aquesta espècie. Et fa sentir viu.

en fi, avui té un partit difícil, però ho superarem. És el millor equip del món.

ENS HI DEIXAREM LA PELL!!

marina7fcb :)


Soñaré soñaré, cada noche con tu risa : *

Comentaris (3)28-04-2010 15:18:08reflexions barates

Si el meu cor escrivís...

Si el meu cor es dediqués a escriure no hi hauria prou fulls per emplenar tot el que sent. Però ara mateix, en aquests moments, es podria resumir amb un nom.

como explicarte ;)

Per saber l'autor del títol de l'entrada, llegir la lletra petita:

Xiao, altrament dit: xuei, liao o xurri !!

Comentaris (5)07-04-2010 00:43:10reflexions barates

somnis


Comentaris (7)29-03-2010 18:35:45reflexions barates

El carrer !


"El carrer és l'únic que et queda quan s'ha acabat tot", frase de LA PEGATIINA! La primera vegada que la vaig escoltar, no li vaig donar la més mínima importància. La segona vegada em va fer gràcia. I la tercera ja... em va fer donar mil voltes el cap. Tinc una família, uns amics, una casa, un pis i uns estudis. Però i si s'acabés tot? i si em quedés sola i sense lloc on anar? A tothom, a cada una de les persones que vivim en aquest món de merda, però que és el millor que tenim, si se'ns acaba tot només ens queda el carrer. Quan passejo i veig a un indigent amb una bossa del mercadona, mal afeitat i roba bruta, em fa pensar tota la història que hi ha darrera aquells ulls plens de tristesa. Debia ser un gran home i s'ha arruinat amb la crisi; és un drogueta que a la mínima que pot es xuta; se li ha mort la família i no té on anar; torna a ser un drogueta, però ara no es xuta sinó que esnifa tot el que troba. I què té aquest home? Se li ha acabat tot, només té el carrer.

*l'home de la foto no és un indigent, és un solitari habitant d'Oporto xD

Cada setmana penjaré la cançó que més sona al meu ordinador en els últims dies;

aquesta setmana sona: Tick Tock - Kesha http://www.youtube.com/watch?v=f3Yp_gdAHHE

Comentaris (3)04-03-2010 16:34:11reflexions barates

DOS CAMINS

quan sempre has tingut una vida recte, sense ressalts ni clots a terra, via lliure i llisa, et sents confusa al veure al teu davant dos camins que trenquen la teva trajectòria plana. he de dir que al començament m'agradava el fet de poder escollir, li trobava aquella gràcia, aquella sensació de decidir. dos camins davant meu. però després vaig comprovar que no és tan senzill com sembla. sóc impulsiva, així que vaig optar pel camí de l'esquerre sense pensar-m'ho gaire (mai he sigut bona per aturar-me i reflexionar amb les conseqüències). el camí esquerrà era ample i amb música de fons. tanmateix, un pel fosc també. el que no m'havien dit és que un cop triat el camí és molt complicat tornar enrera. mai m'havia penedit de res del que havia fet, per tant, el fet de recular era una cosa que ignorava. en fi, començo pel camí esquerre. m'agrada, m'agrada molt. I el camí dret es va separant cada cop més. em trobava a gust allà, era bonic i creia que aquella havia estat la millor opció. de totes maneres, seguia veient el camí dret. I si en un principi no l'hi vaig parar atenció, quan més lluny anava pel camí de l'esquerre, tot i que m'agradava molt, no em podia treure del cap el dret. quin dilema. I si el dret hagués estat millor? al cap d'uns dies, el camí escollit s'anava fent cada cop més petit i la música es va parar en sec. no em sentia còmode. tot havia canviat molt. els camins s'havien invertit: mentre l'esquerre ja no era el que era, ara el dret em semblava molt atractiu i no tan llunyà. - mira, un salt i ja seré a l'altre banda.- vaig pensar. i així ho vaig fer, oblidant-me que en el salt podia ser que em quedés sense l'esquerre i sense el dret. per sort no va ser així. el camí dret és bonic. sempre és primavera i hi ha una facilitat i un benestar que no tenia a l'esquerre. continuo caminant pel dret... tot hi així, de tan en tan trec el cap per veure com està l'esquerre. serà possible? el camí dret és de 10. però... no és recte. hi ha cops que desapareix i no sé què fer. l'altre dia, seguint pel dret, em vaig trobar per un caminet que em portava a un lloc desconegut però molt bonic. vaig tenir intencions d'anar per allà... però no, millor segueixo pel dret, encara que..

(SEGUINT PEL CAMÍ DRET, PERÒ AMB PARADA SEGURA AL CONCERT DELS LAX a la MIRONA de SALT!!!!!!!!)

: *

Comentaris (0)27-02-2010 01:43:26reflexions barates