login
Inicia sessió

register
Registra't

MANDARINA

Articles de la categoria: vim

Els teus ulls

La claror dels teus ulls m'il·lumina cada matí. Els teus ulls. Ells guarden les coses bones que m'ofereix la vida. Una maduixa, una flor, un sol radiant, un petó, un somriure i tu agafant-me de la mà. Els teus ulls màgics que m'omplen d'energia i de seguretat. Tu. Tu i els teus ulls. Quan els miro no existeixen les guerres, no hi ha dies grisos, ni paraules fosques. No hi ha mentides. Els teus ulls només em diuen la veritat. Els teus ulls.

Comentaris (4)11-01-2014 23:25:34vim

L'amor sense tragèdia

Us he de confessar a tots que no sóc cap Julieta ni ell és cap Romeo. Tampoc sóc la Blanca ni ell en Saïd. Ni en Tristan ni la Isolda. No. Només som en Victor i la Marina i no crec que fem història. No serem coneguts arreu del món, només a casa nostra. No tenim final, ni feliç ni tràgic. No tenim final. Us confesso que la meva relació és bonica i tendra però no tenim cap impediment per estar junts: les famílies no estan enfadades, no ens separa cap religió i no tenim guerres entre mig.

L'amor del dia a dia, el que no s'explica als llibres, és així. Una trucada i un:- tenia ganes d'escoltar-te. Un missatge de bona nit i els perdona'm sempre que toquen. Segurament no parlaran de nosaltres als llibres de literatura. Segurament només els quatre que ens coneixen sabran com ens estem estimant. Perquè això nostre no és una tragèdia, ni molt menys. És una de les millors històries que mai s'han viscut, però silenciosa, de les que no interessen a ningú. Una història que ha nascut i acabarà amb nosaltres.

No m'importa que ningú ens coneixi, el que m'importa és haver-te conegut. Aquest és el nostre amor sense tragèdia :)


Comentaris (4)02-06-2012 01:48:07vim

Victor

Com que aquesta nit, just a la nit, fa 1 any i 8 mesos del primer petó, tinc ganes de parlar del meu titi. Per començar no es diu titi, es diu Victor, nom llatí que significa guanyador. I tal com el seu nom ens indica li agrada molt guanyar. A tot. A la cosa més petita que existeixi ell intentarà guanyar. I si no ho fa i veu que no se'n surt, s'enfonsa durant uns minuts. No aguanta la pressió. Això ho he descobert jugant al Mario Karts (qui no sàpiga què és que faci un click aquí) amb ell. El guanyo i no para de dir coses com: - No em surt mai el coet- o un - M'han empenyat fora de la cursa - o coses així, no pot dir:- M'has guanyat, he perdut, felicitats. NOOO! Perquè ell és el que porta el nom de guanyador. Sempre s'ha dit que la competició és sana... doncs ell és un home ben sa. També és un despistat. Un dia estava al tren camí cap a València després de passar uns bons dies amb mi a Girona. I tot fent endreça, vaig veure que s'havia deixat les claus (del pis, de casa, altres) a sobre del meu escriptori. Qui no té cap, ha de tenir cames; o una xicota amb cap i cames que li envïi les claus per correu urgent a casa. Una altra cosa important a destacar: el seu to de veu. Jo diria que a vegades el sento i tot, des de casa meu. Sempre li he de dir: Victor vigila... Victor parla més fluix... Victor que tothom et sent... Ell intenta baixar el to però de seguida se n'oblida i torna a cridar. Amb més grau o menys, crec que a tots els valencians els hi passa. A casa meu sempre hem dit: valencià i home de bé, no pot ser! Serà veritat.

Però a tot això, tot i ser competitiu, despistat i cridaner, he dir que és la millor persona que mai he conegut. Atent, observador, detallista, romàntic... No hi ha res que em pugui queixar perquè sempre em fa sentir la dona més estimada del món. I no tinc ganes de dir res més, perquè ets preciós. De dalt a baix, d'esquerre a dreta. Els teus ulls, la teva esquena i els teus llavis.

Avui fem un any i vuit mesos junts, una data més que ens fa pensar que d'aquí poc ja en seran dos. Les dates no importen, diuen alguns. Jo crec que sí. El 23 és el nostre dia, el dia en què celebrem que estem junts i volem estar junts molt de temps més.

T'estim :*


Comentaris (6)24-02-2012 03:51:32vim

Un conte que ja coneixes

Acabo d'arribar de festa i estic més refredada i afònica que mai. Com ha anat la festa? Doncs me l'he passat parlant, bàsicament. He mort a algú amb la mirada, he criticat als que m'han semblat opurtuns, he arreglat el món a la meva manera i de tant en tant, he ballat alguna cançó. Que per què escric just ara? Doncs perquè no tinc son... No deixo de pensar en aquells ullets verds, l'únic verd que m'agrada i m'enamora. Si, com el conte d'aquella princesa, la princesa anti-verd. No el coneixeu? Doncs bé...

Hi havia una vegada una princeseta que odiava el color verd. No se sap ben bé perquè, però l'odiava. I un dia que s'avorria, va decidir que donaria tota la seva fortuna a aquell que li ensenyés un verd que a ella li agradés. La notícia de seguida es va esbombar per tota la comarca. Al cap de pocs dies, van començar a aparèixer gent amb enciams, pomes, kiwis, fulles... Tot el palau era ple de coses verdes! Però totes de color verd lleig. La princesa va començar a pensar que s'havia equivocat, que no existia un verd que a ella li pogués agradar. I de sobte, va aparèixer un noi amb ulleres de sol per la porta. Es va acostar a la princesa i li va dir- Bonica, jo tinc el verd més bonic del món- la princesa va pensar que era un cregut. Però de sobte, el noi es va treure les ulleres de sol i va deixar a veure uns ulls d'un verd tan especial i tan bonic, que la princesa no li va quedar més remei que donar-li tot el que tenia. El noi, però, li va dir que no volia la seva fortuna, la volia a ella.

Bé, els contes ja se sap, sempre acaben bé. Però, i si no acaben? Algú sap d'alguna història que no tingui final? Jo en sé d'una que també va d'una princesa antiverd. La millor història que encara no s'ha escrit. T'estim!

Comentaris (3)16-12-2011 05:46:41mariiiina, vim

Lluny

Diuen que de lluny tot es veu millor. El temps tot ho cura, la distància ajuda a veure-hi clar. Jo no ho crec així. La distància augmenta les sospites, els dubtes, les inseguretats. El temps refreda i oblida. Per això costa tant... L'amor trenca barreres. Sí, però la falta de diners en crea. Només penso amb tu. Amb mi i 43 persones més que veus cada dia de la teva vida mentre vas a la universitat. No és gens fàcil... Jo no podria estar amb una persona i no veure-la durant tant de temps. Quants cops ho hauré hagut d'escoltar això; suposo que els mateixos cops que he tingut ganes d'escanyar a algú.

Però tot i així... què voleu que us digui. Les coses van com van. No he decidit estar amb una persona de tant lluny. Ha anat així. M'estima. L'estimo. Ens estimem. El patiment i les depressions que puc arribar a sentir en un moment, es tornen felicitat i amor en estat pur quan estic amb ell. Val la pena? Segurament sí.


Comentaris (6)05-12-2011 05:14:33mariiiina, vim

Complicat

Complicat és no saber quan et tornaré a veure. Complicat és tornar a dormir sola. Complicat és comunicar-me amb tu, ara mateix. Complicat és sentir-me bé. Complicat és continuar. Complicat és trobar-te a faltar. Complicat és somriure. Complicat és no mirar-te els ulls. Complicat és no saber què et passa pel cap. Complicat és passar por. Complicat és amagar els sentiments. Complicat també és intentar recordar la teva olor. Complicat és no plorar-te. Complicat és no agafar-te la mà. Complicat és somiar en coses maques. Complicat és no poder-t'ho explicar.
Tot és complicat, quan no hi ets.


Comentaris (3)04-09-2011 04:51:43vim

2 segons

Que fàcil és buscar una cançó romàntica pel youtube i que difícil és dir-te que t'estimo de manera que no et sembli avorrit o fals. Quan et tinc al meu cantó em passaria el dia predican-te el meu amor, però ho reservo per moments importants... perquè quan una cosa es fa servir molt, s'acaba gastant. I jo no vull que aquesta paraula entre nosaltres es gasti, mai. Portem un any fent-la servir, i de moment, encara no s'ha gastat ni una mica. Recordo la primera vegada que m'ho vas dir; acte seguit em vaig posar plorar. Tu no sabies perquè plorava perquè encara no em coneixies del tot. Plorava de l'emoció, de la tristesa de saber que en quatre dies series fora, de la primera vegada que el t'estimo era correspost... Mil coses. També recordo quan mesos després recordava aquest moment i tornava a plorar. És més, ara no em veus, però m'estic aguantant la llagrimeta. A vegades ho parlem:- Jo t'ho hagués dit des de feia temps... però em volia esperar a estar amb tu cara a cara.- La veritat és que el moment va durar 2 segons... però són 2 segons que mai podré esborrar de la meva memòria. Podria fer una entrada quilomètrica (de fet, l'estic fent), podria fins i tot escriure una novel·la només a partir d'aquell t'estime. Exagerada diran alguns. No us dic que no, el que sí que us diré és que només de recordar aquells 2 segons, aquella paraula, la meva felicitat augmenta considerablement i tots els problemes que tinc es tornen petits, petits. Perquè res es pot comparar davant del primer t'estimo que et diu la persona de la qual estàs profundament enamorada.

Hem fet un any junts amor, un any des del primer t'estimo. I sembla que no pugui ser. Cada cop que ens veiem, ens continuem sorprenent. Continuem vivint un somni del que sembla que no ens en poguem despertar mai. I el més bonic de tot és que cap dels dos despertarà si no és un davant de l'altre i amb les mans agafades.

T'estimo i felicitats, que en siguin molts més.


Comentaris (2)15-07-2011 05:40:13vim

Como explicarte III

El veí de dalt acaba de posar la nostra cançó a tope. Como explicarte, me gustas tú. Allò que fa un any ens ho dèiem de tant en tant. I que de tant en tant pensàvem amb què era tot allò que sentiem. I de tant en tant ens posàvem vermells davant de la pantalla de l'ordinador. T'enviava missatges, també de tant en tant, i tu me'ls contestaves. I somreia i, com de tant en tant, tornava a pensar amb un possible nosaltres.

Crec que tot i ser la nostra cançó, como explicarte se'ns ha quedat petit. Ens ho expliquem sempre que estem junts, quan ens ajuntem i quans ens separem. Ens ho expliquem rient, fent bromes, plorant o acabats de despertar. El que compte és que ens ho anem explicant sempre. A mi encara se'm fa estrany, t'ho he dit més d'un cop. Com si després de 10 mesos encara no ho tingués massa clar, que tot això està passant de veritat. Semblo cursi, tonti, burri... qualsevol adjectiu acabat amb -i. Però és cert-i (xd). Mai ningú m'havia estimat tant, suposo que és per això que em costa de creure-ho. Espero veure't aviat amor, espero que m'ho tornis a explicar aviat.

t'10.


Comentaris (2)09-05-2011 21:15:35vim

Sant Jordi

Amb tants de dies out, he deixat el blog abandonat... i no s'ho mereix. Aquest passat Sant Jordi ha estat el primer que he viscut acompanyada, el que m'han regalat una rosa i he regalat un llibre. Quines sensancions més bones! I a més a més, hem fet 10 mesos junts, 10 mesos indescriptibles. Us deixo una foto que ens va tirar el senyor de la parada:


:)

Comentaris (7)30-04-2011 18:05:59vim

Hola!!

Hola!! Soy espotifai. És broma. Sóc la Marina, tot i que estic escoltant espotifai. No us diré quin grup escolto, només dues pistes: van fer un concert dissabte i el nom correspon a un animal amb una deficiència física. xddddddddddddddddddddddddddddddd Quin dia el dissabte, mare meva. Sóc una demente, però aquestes coses ho es fan quan tens (quasi) 20 anys o no es fan mai. I no contemplo la possibiltat de no fer-ho mai.

Vaig sortir de casa a les 9 i vam agafar el tren cap a Barna. A la una vam pujar a un bus i cap a les 6 vam arribar a València. Estava entre contenta, il·lusionada i flipant una mico.na. (xd) Aquestes situacions que no te les acabes de creure mai. Hi havia molta gent. Sonava la música i ens vam posar davant dels gegants. Els hi vam fer fotos i vam comentar que els de Girona són més grans aw yeaah. Em vas trucar, feia estona que hauries de ser allà i no apareixies. Vaig començar a ballar i la Sònia em va dir: MIRAA! I vas sortir del mig d'un grup de gent corrents. I jo vaig dir: oooooooh. Vam caminar molt, seguint la cercavila pel SÍ AL VALENCIÀ!!! Una dona ens va tirar un ou. Coses que passen, la vida. Vaig sopar una merdeta d'entrepà, molt de pa i dues tristes salsitxes. Comença la Gossa Sorda. Correm cap a dins i ens anem a posant als laterals del concert, tot i que tu em portes de tan en tan al mig perquè balli una mica d'escà i intenti no morir. Sona Camals mullats i ens desfem en un petó d'aquells que no s'acaben mai. T'estimo tant i et trobo tant a faltar. El concert va súper bé. Ballem i bevem, quina gran combinació de paraules. A la mitja part anem a voltar fins que comença Obrint pas. Grans, molt grans. Toquen algunes cançons del nou disc i en una diuen: la vida... Quina gràcia quan ho vaig sentir. És el que té... la vida... xd El temps passa volant i abans de les dues ja s'havia acabat. Ens anem a seure a un banc i intentem aprofitar el màxim del temps els dos, tot i que... A les 4 seguim al grup del bus de barna i comencen a dir frases de l'APM: aquí no ho entenen, com que no tenen TV3... xd Ens acomiadem i diem: fins d'aquí dues setmanes! Intenant no plorar gaire. Ho veus com el mes d'abril és el millor del món (xdd). A les 9 arribem a barna, agafem el tren i a les 12 arribo a casa. La Miranda s'ha passat tot un dia forever alone i em feia por que no fos viva. Però què va.

En fi. Això és tot per avui. Tenia ganes d'escriure-ho. I ho he fet amb Comic Sans, com podeu comprovar. I si no us agrada, doncs mala sort, I'm perry.

-Traéme una natilla!!

- Danone?

- Danone va ser, de la nevera!!!


Com si acariciara els núvols amb les mans, vmbr

Comentaris (1)04-04-2011 21:16:53acudits, mariiiina, vim

Joli garçon, aime moi.

Que bonics que són els teus ulls amb la llum del sol a bon matí. I que maca que quedava la pancarta a darrera teu, a la paret, penjada, amb un 6 que ja hauria de ser un 9. I pensar que el proper dia 23 en fem 10... La vida... Cada dia, abans d'anar a dormir, em miro cada un dels racons de la meva habitació. El teu barret, en Tomasín, les espelmes a la tauleta, la foto del bateig, la Miranda. De tant en tant oloro el jersei que et vas deixar i em transporto en un somni ple de records meravellosos, tots els que hem anat vivint junts. Rebudes dolçes, molt dolçes, i comiats amargs i salats.
Aquest dissabte tornaré a estar amb tu per uns moments que viurem al màxim, i les x hores que estarem junts volaran com s'hi fossin 5 minuts. I tornarem a dubtar de si és la vida real o si tot és un somni molt bonic. Somnis... Sempre parlem d'ells. I el que m'agrada més de tu és que sé que mai es queden en somnis, sinó que fas el possible perquè siguin reals. I de moment ho hem anat complint tot.
Som una parella que mai ens ha calgut escampar el nostre amor als 4 vents. Al contrari. De mica en mica ho hem anat demostrant a la resta. Perquè una parella es forma amb dues persones, la resta sobren. Ho saps tu i ho sé jo. I m'encanta. Quina sensació d'immortalitat, com si tant sols existírem en el món nosaltres dos, com si el temps es detinguera en aquest mateix instant... com si acariciara els núvols amb les mans.

t'estimo



Comentaris (1)30-03-2011 03:30:28vim

El món continua sent una merda...

...

sort del carnaval!!!!!! :)


pd: t'8!

Comentaris (5)28-02-2011 14:53:23mariiiina, vim

que bé que et queda Malta

Quan et mirava i et veia, somrient, i al fons el mar i la ciutat de Valleta, no sabia si estava a Malta o encara estava somiant. Si les coses no fossin tant boniques, no em costaria gens separar-me de tu. T'estimo.


No problem

Comentaris (2)16-02-2011 16:09:22vim

Un conte per abans d'anar a dormir

Hi havia una vegada una noia que sempre havia viscut molt feliçment, o com a mínim, a ella li semblava. Anava a classe de dilluns a divendres però mai estudiava. Sortia els dissabtes a la nit amb les amigues: de discoteca, concert o alguna festa; el que fos menys estar a casa. L'endemà passava la ressaca com podia, amb la família, rient amb els seus germans. Era una noia senzilla i poc sensible. No plorava mai per a res. No creia ni en les mitges taronges ni en la màgia.

Un bon dia, va conèixer a un noi. Era més petit que ella, tenia els ulls verds i els cabells negres. Era simpàtic, divertit, amb un toc interessant. I a més a més, una dada poc important, vivia a km i km lluny d'ella. Des del primer dia que es van conèixer, començaren a comunicar-se per internet. El que primer eren converses setmanals, després van ser diàries... fins arribar al punt que es van convertir en necessàries.

Després de molt de temps, enamorant-se mútuament, van decidir quedar per Sant Joan. Ella estava nerviosa, alguna petita cosa estava canviant tímidament dins seu. A partir d'aquest dia, ella va començar a reflexionar. Es va adonar que havia viscut tota la vida enganyada. No havia estat mai feliç, fins ara. En realitat, era una noia molt sensible i... ploramiques. Les mitges taronges de l'altra gent no ho sé, però la seva sí que existia. I la màgia també, la veia ens els seus ulls. I la continuo veient.

La noia sóc jo. El noi ets tu. I la màgia és el 7.

: *


molta soooooooooooort per l'examen :)

Comentaris (7)27-01-2011 00:53:57històries, vim

la família feliç

La Miranda és el nou membre a la família :3

Comentaris (7)07-01-2011 03:13:52vim

Carta als Reis Mags d'Orient.

Estimats Reis Mags,

Aquest any m'he portat molt bé. Sempre em porto molt bé, ja ho sabeu: vosaltres ho sabeu tot. Sé que teniu molta feina llegint cartes, e-mails, sms i entrades de blogs com la meva, per tant, no us entretindré gaire.

Només us escric per agrair-vos que hàgiu passat una setmana abans, aquest any. Us ho agraeixo molt, de veritat. Sé que ho heu fet expressament perquè, d'aquesta manera, per la setmana d'exàmens no tindré cap distracció i podré estar al 100% per la carrera. I us he de dir que heu encertat els regals "totaliti". Una entrada pel partit de la selecció, una per Di-Versiones, una conilleta i una setmana amb la persona més important per mi.

No us demanaré regals materials ni a curt termini. Que ens vagin bé els exàmens a mi i a ell, que la Miranda (la meva conilleta) aprengui a no llençar el menjar que li poso i que el viatge a París sigui perfecte. I en fi, que tot segueixi així de bé. Crec que tampoc és demanar massa. Us recordo que jo sempre em porto molt bé, alguna recompensa hauré de tenir.

Espero que no us estresseu gaire, us deixaré mandarines a la taula.
Ens posem en contacte l'any que ve,


MARINA xxx

PD: No conteu en venir amb el TGV a Girona, perquè només arriba a Figueres, de moment. Haureu de buscar-vos un altre transport.

Comentaris (5)05-01-2011 14:20:36vim

1, 2, 3, 4, 5 i 6

A vegades em pregunto que què he fet per tenir-te. I després de pensar-hi molt, i no arribar a cap conclusió, em pregunto com ho feia abans per ser feliç sense tenir-te.Ja han passat 6 mesos des d'aquella nit de Sant Joan. I la recordo com si fos ahir. I també recordo quan et vaig dir que no volia que marxessis. I aquella nit quan em vas dir t'estime, quan no em vaig poder aguantar les ganes de plorar.

Victor, tenim una història tant bonica. Ahir vaig tornar a tenir aquella sensació de sentir-me sorpresa, al·lucindada, enganyada, feliç i finalment, mooolt estimada. Ets genial.
T'estimo molt.



Comentaris (6)23-12-2010 16:24:34vim

Entres a l'habitació

Entres a l'habitació amb l'esmorzar: un entrepà, un cafè i xocolata. Jo estic plorant, estirada al llit i sense ganes de parlar. Et veig i somric. Somric però continuo plorant. Odio quan tot s'acaba. Seiem els dos, un davant de l'altre i ens mirem als ulls com sempre ho fem. Ens fem un petó i ens abracem molt fort. Et miro els llavis, sé que tu també estàs a punt de plorar però t'aguantes. Esmorzem tranquil·lament: tu, jo i la tristesa que ens envolta. Fem la meva maleta, em prepares el dinar del tren i marxem cap a l'estació. Un altre cop, tot s'acaba. Ens tornem a separar 444km again. Sé que et veuré aviat, però tot i així se'm fa molt dur saber que et tinc tant lluny de mi. T'estimo i et trobo molt a faltar.




ViM

Espera'm - Teràpia de shock

Comentaris (3)13-12-2010 22:04:55vim