No sabria como explicarte tot el que em passa pel cap, totes les sensacions que tinc. Como explicarte. Un munt de sentiments i pensaments em recorren per tot el cos. Em sento bé, molt bé, feliç, ara ja no, ara m'espanto, ara m'enamoro, ara no entenc res, ara penso, ara somio i tot torna a la normalitat. I de cop em torno a espantar i desconfio, no estic segura, que sí que ho he d'estar, però no. Como explicarte. I miro l'ésser inanimat del meu llit i em torno a enamorar. Inanimat però tan maco... Como explicarte. I recordo alguna paraula i penso amb tu i et faig una perduda, sense esperar resposta, només perquè sàpigues que ara mateix et tinc al cap i que ets el meu motiu d'inspiració. No ho sé si és el temps tant gris, el fet de no haver dinat, haver dormit poc o tot junt que fa que estigui més negativa que mai. Sí, les persones positives també tenim dies dolents. Dies en què no tens ganes de fer res, només dormir i deixar de pensar. Normalment no m'és cap complicació... però... como explicarte. Ara mateix no puc. Tinc la ment ocupada a totes hores. A classe, amb les amigues, pel carrer: tot té alguna relació amb tu. Deixa de perseguir-me mentalment, si us plau.
No es pot viure de somnis però tampoc es pot viure sense ells. M'ho repeteixo constantment. Espero saber i poder-t'ho explicar ben aviat.
