Fa molt de temps, durant l'esbarjo de l'institut, un meu amic em va preguntar que què em passava. Suposo que debia fer mala cara o no reia, cosa molt estranya en aquella època. La meva contestació va ser: estic rallada. Ell va riure i em va dir que em comprés un disc nou. Li vaig dir que tampoc estava massa raltlat el meu, que encara es podia escoltar, i se'm va escapar un petit somriure. Aquesta situació es va anar repetint al llarg de l'any.
Porto uns dies amb el disc ratllat, i no, ja no s'escolta bé, es repeteix. No sé si és que s'acosten exàmens, que tinc feina acumulada o que em sento més forever alone que mai. Si és els exàmens, ho porto clar, perquè encara no he començat. Si és la feina, demà l'acabo sens falta. Si és forever alone... ho trobo més complicat de solucionar.
Aquest amic, pel meu aniversari, em va regalar un CD verge, nou, acabat de comprar, segons ell. El meu amic hi havia escrit en permanent (permanent és per sempre, sabíeu?) la lletra de la cançó de Bola de Drac GT. - Et regalo un disc, perquè el teu fa temps que està ratllat ;)
Necessito una mica d'aire fresc.
https://www.youtube.com/watch?v=8ijY-2c6m-E
Avui surto de festa amb les amigues, it's something!
