Entres a l'habitació amb l'esmorzar: un entrepà, un cafè i xocolata. Jo estic plorant, estirada al llit i sense ganes de parlar. Et veig i somric. Somric però continuo plorant. Odio quan tot s'acaba. Seiem els dos, un davant de l'altre i ens mirem als ulls com sempre ho fem. Ens fem un petó i ens abracem molt fort. Et miro els llavis, sé que tu també estàs a punt de plorar però t'aguantes. Esmorzem tranquil·lament: tu, jo i la tristesa que ens envolta. Fem la meva maleta, em prepares el dinar del tren i marxem cap a l'estació. Un altre cop, tot s'acaba. Ens tornem a separar 444km again. Sé que et veuré aviat, però tot i així se'm fa molt dur saber que et tinc tant lluny de mi. T'estimo i et trobo molt a faltar.
ViM
Espera'm - Teràpia de shock
