Hola macos! Em dic Joan Barrina, pels amics JB, i sóc el fetge de la Marina. Us preguntareu... deu ser molt dura la teva feina, no? I no us enganyaré... ho és. La veritat és que ja amb 5 anys vaig patir hepatitis, ja sabeu, inflamació del fetge, i tothom es pensava que moririem, sisi, moririem del verb morir. Però per miracles de la vida... vam sobreviure. Aleshores vaig tenir una vida molt tranquil·la, a la Marina no li agradava ni el cava, ni el vi i odiava la pudor que cardava la cervesa. Llàstima que no fos sempre així. No sé si era amb 15 o 14 anys que vam anar a la festa de no sé quin poble. I ja va començar a tastar els cubates. -Això no entra ni volent; és fastigós- va pensar ella. Però quan sortia de festa... anava bebent. No em causava gaire feina. El problema va ser a partir dels disset, quan el beure ja era més seguit i el vi ja li començava a motivar. I... els divuit? El pitjor any de la meva vida. Els caps de setmana és un festival. I ara a l'abril ve la temporada alta, que li'n dic jo: entre l'aniversari, altres festes i finalment barraques a Figueres... és un no parar. Però en fi, aquí estem, aguantant el que em tirin a sobre.
La veritat és que la Marina se'n recorda molt de mi, sinó no estaria escrivint ara mateix. Sobretot se'n recorda de mi l'endemà de la festa: m'estic destrossant el fetge.... - però tot hi pensar això, arriba la següent festa i torna a beure. Esperem no morir. TOLOCA.
:)
He buscat fotos del fetge afectat per l'alcohol i no les penjaré pq cada cop que les miro, vomito!
Un bon cap de setmana. Ara toca fer el que no he fet durant tota aquesta setmana... dilluns de mona i dimarts classe.
7DIES!!!!!!!
(( como explicartee; me gustas TÚ ))
