Santa Marina.
Sembla increïble però la felicitat es pot resumir amb un 5'5. He tocat el cel amb els dits. Anar volant de mica en mica, i amunt i amunt. Ascendir a poc a poc i veure que el meu voltant és blau i que al costat hi brilla un sol gegant. I sentir l'escalfor a la pell i saltar pels núvols de sucre. Pujo per un Arc de Sant Martí i em deixo caure. Llisco i ric. Sento les olors de les flors i els ocellets com canten. Agafo una poma de l'arbre i me la menjo, esperant tornar a la vida real però no, segueixo al paradís. Començo a saltar i canto la pegatina perquè demà/avui tinc concert, per afegir un plus de felicitat al moment que estic vivint. I segueixo pensant que no pot ser real. Que no pot ser que sigui de veritat. Però miro la pantalla de l'ordinador i el 5'5 segueix allà. Ningú l'ha tocat. Començo a pensar amb el cap de setmana que m'espera, i la setmana següent i l'altra... i que per fi tinc feina, i ahir espanya va perdre, i que ja tinc bikini nou, i que demà, amb una mica de sort, tindré mòbil nou també, i que l'estiu ja és aquí, i ... JODER, sóc feliç.
:)
