Diuen que de lluny tot es veu millor. El temps tot ho cura, la distància ajuda a veure-hi clar. Jo no ho crec així. La distància augmenta les sospites, els dubtes, les inseguretats. El temps refreda i oblida. Per això costa tant... L'amor trenca barreres. Sí, però la falta de diners en crea. Només penso amb tu. Amb mi i 43 persones més que veus cada dia de la teva vida mentre vas a la universitat. No és gens fàcil... Jo no podria estar amb una persona i no veure-la durant tant de temps. Quants cops ho hauré hagut d'escoltar això; suposo que els mateixos cops que he tingut ganes d'escanyar a algú.
Però tot i així... què voleu que us digui. Les coses van com van. No he decidit estar amb una persona de tant lluny. Ha anat així. M'estima. L'estimo. Ens estimem. El patiment i les depressions que puc arribar a sentir en un moment, es tornen felicitat i amor en estat pur quan estic amb ell. Val la pena? Segurament sí.
