La Miranda, la meva conilla, només fa merder quan em veu i no li faig cas. M'assec al seu costat, ella a la gàbia i jo al terra. Es queda quieta i dorm. [metàforapasdeltemps] Quan jo era petita, la meva mare em donava la mà mentre jo estava estirada al llit. I m'adormia. En aquells moments no passava res dolent al món perquè ella era allà, asseguda al meu costat. Més tard, he de confessar que em feia l'adormida per veure com marxava. Tenia curiositat per saber com em deixava la mà i s'aixecava del llit. Això sí, deixava la porta oberta i un llumet encès. [/metàforapasdeltemps]
Potser la Miranda és una mena de minimarina, que necessita sentir-se protegida per poder dormir tranquil·la. O potser només té ganes de molestar-me, qui sap.
Bona nit!
