Que fàcil és buscar una cançó romàntica pel youtube i que difícil és dir-te que t'estimo de manera que no et sembli avorrit o fals. Quan et tinc al meu cantó em passaria el dia predican-te el meu amor, però ho reservo per moments importants... perquè quan una cosa es fa servir molt, s'acaba gastant. I jo no vull que aquesta paraula entre nosaltres es gasti, mai. Portem un any fent-la servir, i de moment, encara no s'ha gastat ni una mica. Recordo la primera vegada que m'ho vas dir; acte seguit em vaig posar plorar. Tu no sabies perquè plorava perquè encara no em coneixies del tot. Plorava de l'emoció, de la tristesa de saber que en quatre dies series fora, de la primera vegada que el t'estimo era correspost... Mil coses. També recordo quan mesos després recordava aquest moment i tornava a plorar. És més, ara no em veus, però m'estic aguantant la llagrimeta. A vegades ho parlem:- Jo t'ho hagués dit des de feia temps... però em volia esperar a estar amb tu cara a cara.- La veritat és que el moment va durar 2 segons... però són 2 segons que mai podré esborrar de la meva memòria. Podria fer una entrada quilomètrica (de fet, l'estic fent), podria fins i tot escriure una novel·la només a partir d'aquell t'estime. Exagerada diran alguns. No us dic que no, el que sí que us diré és que només de recordar aquells 2 segons, aquella paraula, la meva felicitat augmenta considerablement i tots els problemes que tinc es tornen petits, petits. Perquè res es pot comparar davant del primer t'estimo que et diu la persona de la qual estàs profundament enamorada.
Hem fet un any junts amor, un any des del primer t'estimo. I sembla que no pugui ser. Cada cop que ens veiem, ens continuem sorprenent. Continuem vivint un somni del que sembla que no ens en poguem despertar mai. I el més bonic de tot és que cap dels dos despertarà si no és un davant de l'altre i amb les mans agafades.
T'estimo i felicitats, que en siguin molts més.
