Just avui fa un mes que vas venir. Vam passar una setmaneta junts, pensant-nos que amb 8 dies n'hi hauria de sobres. I va resultar que no, que 8 dies al teu costat és una misèria. Sabia que ens ho passariem bé, però no em podia ni imaginar que acabaria estiman-te tant.
M'encantava que em busquessis la mà quan sortiem al carrer i dormir abraçats encara que fes molta calor. Que m'agafessis per l'esquena quan estava cuinant i ballar junts totes les cançons que sonaven a les carpes, encara que estiguéssim sols a la pista.
Quan t'acompanyava a l'estació per dir-te adéu i fer-te l'últim petó, et vaig dir que no havies d'haver vingut. Sabia que passaria. Sabia que ploraria i que ho passaria malament troban-te a faltar. Mai m'han agradat els finals, mai.
T'enrecordes el dia que vam anar al cine? A la tarda em vaig dutxar. Havíem passat mitja setmana junts i ens en quedava mitja més. Estava sota l'aigua de la dutxa i vaig pensar que començava la recta final. Que ja es començava a acabar tot allò que havia començat ara fa just un mes. No ho vaig poder evitar, les meves llàgrimes es camuflaven amb l'aigua. Vaig parar de plorar i em vaig dir a mi mateixa que això no podia ser. No em podies veure així. Em vaig vestir i vaig anar cap a la meva habitació. Estaves estirat al llit amb cara d'adormit. Sense pensar-m'ho gaire em vaig estirar sobre teu. Ens vam abraçar i ens vam fer algun petonet. El temps passava volant. Passava tan ràpid que vam arribar al cine que la pel·lícula ja havia començat. Aquella nit vaig tornar a plorar. Just després que em diguessis que m'estimaves.
No sé si es nota però, et trobo a faltar.
